Dins o fora

Es descobreixen mentides, falten papers, es denuncien reunions prèvies... i, mentrestant, creix el negoci al voltant de la sanitat i del creixement urbanístic que una infraestructura d'hospital públic genera. Les denúncies, les investigacions judicials, les evidències i els silencis còmplices són les mosques que resignadament suporta l'ase mentre no atura de voltar la sínia de la cobdícia i de l'amiguisme més vergonyós. Només faltava eConselper arrodonir la ignomínia amb el seu no però sí que recorda el «De entrada, no» que va fer el prestidigitador González. Tots sabíem que cap formació amb voluntat de governar aquesta illa cercaria la confortable complicitat dels tribunals per enfrontar-se a la rapinya de Son Espases. Ni ePSOE, amb el «primo de zumoso» del govern central, voldria desbaratar la pilotada. No parlam de doblers, parlam de molts de doblers: quantitat suficient per defensar-los amb tanta resolució i recursos com els que s'empraren per a desallotjar el senyor Antich deConsolat de Mar. I, tanmateix, d'aquesta gran estafa en som més els perjudicats que els del «timo de la estampita» que ompl pàgines i mobilitza els recursos de l'estat per a protegir els seus ciutadans. La diferència és que, aturar els peus als que ens roben a mans plenes, suposa paralitzar la base del «miracle espanyo»: un creixement per sobre de l'europeu fet a força de totxo. Aturar la informació privilegiada, les requalificacions i d'altres pràctiques que multipliquen per molt els marges de benefici, suposaria adaptar la construcció a la demanda real i implicaria esclatar la bimbolla i rebre els esquits. Això només ho poden fer els que no pretenen comandar i tant se'ls en fot si mitja dotzena de verros folrats d'or amenacen d'enfrontar-se a qualsevol que limiti la seva cobdícia. La resta dels que no són còmplices directes: a callar o, com a molt, a fer-los pessigolles.