Ferran Aguiló

Del tot i la part

Ferran Aguiló03/05/06 0:00

L'equilibri entre les diverses parts d'uns cos és condició necessària perquè funcioni. La recerca de l'equilibri hauria de ser la tasca de coordinació de molts d'organismes. Ens expliquen la necessitat de la Unió Europea per treballar a la recerca d'aquest equilibri, perquè la pervivència de diferències excessives impedeixen el benestar de cada element per separat. Des de baix, els ajuntaments de ciutats grans tenen l'obligació de reduir les diferències entre els barris, així com la funció dels consells insulars consisteix en pensar el territori insular més enllà de cada municipi. Aquestes funcions sobre el «tot» no poden ser anul·lades per la conveniència d'una «part», per molt important que aquesta sigui. Ho diuen els conservadors dePP quan ataquen l'Estatut de Catalunya perquè, segons ells, obvia la presa de decisions entre totes les comunitats substituint-la per una negociació entre Estat i Generalitat. Ho repeteixen amb una estridència que fa dubtar de si, de veres, no tendran raó. Després, llegeixes el text de la llei i per lloc s'hi veu que aquesta reforma legislativa acabi amb la necessària coordinació entre les diferents autonomies ni amb la funció equilibradora del govern central. Però ells ho diuen perquè saben que és un missatge entenedor, que tothom sap que, per molt ben enrajolat que estigui, un cap excessivament gros és símptoma inequívoc de mal funcionament del cos.

l l l
És curiós, els mateixos que no s'amaguen de recercar signatures perquè, teòricament, aquesta disfunció no existeixi, elaboren una Llei de Capitalitat per a Palma amb l'objectiu de fer desaparèixer la funció coordinadora deConseli que, des de la macrocefàlia autònoma de la capital, sigui impossible dissenyar una Mallorca amb tendència a l'equilibri. Perquè aquest és l'objectiu de crear aquesta taifa per damunt dels interessos de la resta de l'illa: minar tot instrument de coordinació, per magre que siguin les seves competències, de tal manera que els interessos d'uns pocs puguin fer-se valer de manera més directa i propera. No seré tan colló de dir que les instàncies superiors no reben aquestes pressions ni cauen, a vegades, en l'amiguisme. Per favor! Però hi ha més ulls, s'han de donar més explicacions o s'haurien de donar. De fet, pens que els consells insulars haurien de crear més organismes col·legiats, fer palesa la seva funció d'equilibri no només territorial, també entre totes les sensibilitats. Si no és capaç de fer-ho i de fer-ho públicament, els apologistes de l'eficàcia sense escrúpols cercaran la manera de crear més taifes independents, més angles morts per a la transparència. Tenen el poder legislatiu per fer-ho i juguen, a més, amb el nul coneixement que la ciutadania té de les institucions. Aquest és un terreny adobat pel menyspreu a la política fet pels polítics sense manies, per fer un discurs on s'assimili debat a pèrdua de temps i consens a debilitat. Per això seria profitosa l'existència d'un corrent d'opinió que defensi el debat i el parlamentarisme i, sobretot, que ho pugui fer sense empegueir-se.