Vénen dies claus per al PSM. Aquesta setmana l'encara secretari general del partit, Biel Vicens, farà un últim esforç per aconseguir la intengració dels sectors enfrontats. Si no ho aconsegueix (i faria falta un miracle per fer realitat aquest objectiu) s'apropa un congrés en el qual bona part dels dirigents i militants (el sector que perdi) podrien romandre en una actitud passiva d'aquí a les pròximes eleccions. Tampoc no s'ha de descartar el trencament del PSM en dos (o tres) bocins, fent inviable que pugui afrontar amb dignitat la comtessa electoral de l'any que ve dins l'àmbit autonòmic. La situació és molt greu i afecta directament el conjunt del nacionalisme. Si hi ha espectacle en el congrés del PSM, és molt probable que Mallorca doni una passa important cap al bipartidisme que es podria convertir en irreversible en pocs anys. Això, a la pràctica, també vol dir valencianització, sobretot si dins el PSIB d'Antich avançassin els sectors més espanyolistes i la UM de Munar no pogués suportar la pressió del PP. El PSM ha de tenir molt present que passi el que passi no hi haurà vencedors en el pròxim congrés. L'única manera de salvar els mobles és cercar la imatge d'unitat que ara demana Biel Barceló. I també perquè siguin útils els vots destinats al PSM l'any que ve. Ja seria trist que no assolissin el cinc per cent, quedassin fora de la Cambra i pel camí perdessin una torrentada de sufragis d'esquerres i nacionalistes. Qui es frega les mans amb tot aquest cal i portal és el PP. Cada vegada se li posen les coses més fàcils. El PSM, que hauria de ser un dels puntals més combatius contra la praxis conservadora de devorar territori a marxes forçades, viu capficat dins si mateix i oferint una imatge de desfeta. Biel Vicens demanà ahir «passió per Mallorca» en la seva demanda d'unitat. És una bona aposta. La passió és filla de la convicció, que és el que salva els pobles. Per guanyar congressos basta amb les opinions.