Fa deu anys va néixer Diari de Balears, el primer, i per ara l'únic, diari de les Illes Balears en llengua catalana. Va ser una fita històrica en la qual va participar un bon grapat de gent. Cal agrair al Grup Serra la seva decisió, una decisió que venia a omplir un buit que ja feia temps que un sector de la població demanava i que, a la fi, va veure acomplert el seu desig.
Durant aquests anys Diari de Balears s'ha fet un lloc imprescindible dins el panorama comunicatiu, no només per l'ús de la nostra llengua pròpia, sinó per la seva anàlisi de la realitat des del punt de vista mallorquí, fet importantíssim en aquesta època de proliferació de l'anomenat pensament únic, ja que ha permès que els lectors puguessin contrastar moltes notícies i opinions que abans li arribaven d'una forma força monolítica i centralitzada. Diari de Balears no hauria existit mai sense la curolla empresarial de Pere Serra. Però és ver que en aquell moment ja s'havien creat les condicions necessàries per poder tirar endavant un projecte com aquest. I em referesc a moltes coses, però en voldria anomenar només unes quantes. En primer lloc s'havia aconseguit un grau d'alfabetització important en català. Gràcies a la tasca de diverses entitats cíviques, com l'Obra Cultural Balear i l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, entre d'altres, una bona quantitat de persones als quals al seu moment no se'ls havia permès alfabetitzar-se en la seva llengua, havien après a llegir i escriure en català. I també gràcies a l'esforç de l'escola per redreçar lingüísticament i cultural l'ensenyament, ja hi havia tota una generació de joves que havien après el i en català en tota normalitat.
També va ser importantíssim, encara ho és, el paper desenvolupat per les revistes locals i comarcals, especialment les de la Premsa Forana, per crear l'hàbit de llegir en català, fins i tot a moltes persones que no n'havien tengut mai l'oportunitat. La feinada que s'ha fet en molts de pobles de Mallorca per tenir una revista propera, que es faci ressò de tot allò que interessa als seus habitants, però que poques vegades surt als diaris, ha permès, a més a més de tot això, també la creació de lectors en català i els ha oferit una diversitat de visions prou allunyada de l'estandardització de les agències de notícies.
Per tota aquesta catefa de gent que havia après a llegir i escriure en la nostra llengua gràcies a l'escola, als cursos de català o, simplement amb la lectura cada vegada més fluida de la revista del seu poble, l'aparició deDiari de Balears va ser la continuació natural d'un procés que feia del català la seva forma habitual de relacionar-se amb el món i no només amb el seu cercle de familiars, amics i coneguts. Un procés natural que hauria d'haver tengut la seva continuació lògica en una televisió autonòmica que es regís pels mateixos principis però que, malauradament, ha optat per un model que hi té molt poc a veure.
