El ciment és la mesura de tot el que ens envolta. Res no té valor si no és susceptible d'encimentar-se. La roda només gira al compàs de la formigonera. Hem arribat al punt que qualsevol excusa és bona per incrementar la quota de ciment. Ahir ens berenàvem amb el darrer invent deTBO de l'equip municipal que lidera (o això creu) la senyora Cirer. Com que expropiar el velòdrom deTirador no surt a preu de patató, i sense ell la Falca Verda quedaria incomprensiblement mutilada, han decidit requalificar unes àrees que encara quedaven rústiques en el municipi per fer calaix sense tocar la butxaca del ciutadà. No em digueu que aquest invent, revestit amb una carrosseria adient, no superaria els del famós Professor Franz de Copenhaguen. Imaginau una immensa màquina on hi entren terrenys rústics i surten terrenys urbans i un parc diminut on no hi cabrien junts tots els residents en les noves construccions. Un autèntica vergonya. Una estafa que pretén enlluernar innocents amb el verd d'uns arbres de jardineria mentre s'arrabassa la verdor tradicional que envolta la ciutat. Una presa de pèl monumental que se'ns presenta al mateix temps de la gran conquesta anomenada Llei de capitalitat. Una llei venuda com la panacea -havia d'acabar amb els sobrecosts que pateix el municipi per oferir serveis a la resta dels balears i poder afrontar inversions com la de la Falca Verda- i s'ha quedat en un exercici de propaganda, sense gaire dotació econòmica real (s'ha parlat d'atorgar el 40% deFons de Cooperació Municipa, un percentatge igual a la proporció d'habitants que té Palma respecte a l'arxipèlag: el negoci de madò Coloma). Això sí: les competències d'ordenació urbana s'amplien i perden la tutela deConsell de Mallorca. El ciment també és l'eix central de la nova llei.

l l l
Però, tot i ser greu, hi ha més «suc» en la notícia (i encara ens falta saber nom i llinatges dels requalificats premiats, i segur que no ens durem cap sorpresa). Una de les àrees beneficiades amb el cimentós premi és, ni més ni menys, que l'anomenada Platja de Palma -Can Pastilla i s'Arena, abans de tanta pomeria-. Si, en general, ja és surrealista construir cases per fer un parc, construir al costat d'una zona que tothom considera saturada i necessitada de reconversió és, com a mínim, mostrar el llautó. Mostrar el llautó de les autèntiques intencions d'aquesta joint venture que florí en l'oposició aPacte de Progrés, entre propietaris d'hotels caducs i polítics dePP. Els importa un rave la reconversió integral de la zona. No hi ha la més mínima intenció de posar un euro per convertir la planta obsoleta en una nova oferta basada en la qualitat i els serveis i no en el baix preu i la gatera permanent. Es tracta, simplement, de fer la darrera pilotada. No m'estranya que els governants, de Moncloa i de Brussel·les, menys glapits amb els «sucadors», facin jutipiris quan se'ls demana doblers per millorar la «sucada»...