Els dirigents del PSOE comencen a mostrar cartes que confirmen el gir cap al sentit comú. Els ha anat la mar de bé poder avançar el procés d'elecció de candidat autonòmic per Mallorca, en la persona de Francesc Antich. Ara els queda quelcom més difícil. Convèncer José Blanco que existeixen probabilitats certes d'evitar la majoria absoluta a Palma. Per tant, han d'aconseguir que Madrid accepti que s'avanci la nominació de la persona que encapçalarà la candidatura de Palma, per tenir prou temps. En això estan. A banda i al mateix temps treballen per assolir una fita gairebé inèdita: que en el moment en què se faci públic el nom de la persona designada per intentar assolir la batlia palmesana no hi hagi rebel·lions. Que el partit oferesqui una imatge d'absoluta unitat. Perquè saben que presentar-se amb divergències internes que siguin de coneixement públic és tant com convidar una part dels votants a no votar-los, i si bé el seu nombre total pot ser poc la seva importància final pot esdevenir fonamental a l'hora de sumar o no un escó, que serà la diferència per la qual probablement guanyarà el PP o l'esquerra a Palma. Al contrari de la història interna del PSOE, l'actual procés de designació de candidats presenta aquesta característica nova. Almanco hi ha prou sentit comú per evitar els espectacles -de moment, de moment, que mai no se pot dir què passarà, tractant-se dels socialistes- de dissensions internes, sempre letals.
També és de sentit comú el viratge que està forçant Antich en el si del PSOE, quan a prendre posicions més pragmàtiques i oblidar-se del pseudonacionalisme que el caracteritzà. Serà més o manco criticable des del punt de vista ideològic de cadascú, però és lògic atenent al fet que el PSOE balear no és el PSC -ni ho ha estat mai ni ho serà- sinó una federació del PSOE nacional. Igualment és pertinent que confiï molt amb el famós efecte ZP, tot i que fiar-se cegament implica assumir un risc molt alt perquè ni serà tan intens com en algun moment han somiat -i ja fan cara d'haver-se'n adonat- ni, sobretot, la història electoral dóna massa esperances que bastàs per eixugar la gran diferència de vot que existeix a favor del PP. Després del forçat optimisme un tant irracional -tot i que comprensible per qüestions escèniques, i a pesar que també de portes a fora és normal que se seguesqui escenificant- ara pareixen haver entrat en una fase de major realisme: en pensar que és molt més probable evitar la majoria absoluta a Palma que no a Mallorca i a Balears a on en tot cas no depèn d'ells sols sinó del petits i per tant la cosa pinta malament. És la primera vegada des de fa vint anys que s'està intentant -si més no això- canalitzar les actuacions i missatges del PSOE pensant més en si mateix que no en els demés. És ver que això implica una decisió molt complicada de prendre: rompre el Pacte Progressista d'Eivissa i la COP de Formentera. Se pot criticar, i de fet a curt termini, mirant el resultat electoral balear de l'any que ve, trencar les dues aliances és quasi tant com reconèixer que més val apostar per a més llarg termini que per al 2007. Però vist des del punt de vista de l'interès estricte del PSOE té lògica.
En general, doncs, les primeres passes que s'insinuen per part dels socialistes són racionals i tenen sentit estratègic: projecte propi, enfortiment de sigles, aposta forta per Palma i pensar més en el futur -«o PP o PSOE», com diu ara Antich- que no en caramboles a curt termini. Però en aquest disseny estratègic lògic hi ha quelcom que grinyola. Si el PSOE vol per si sol plantar cara al PP a Mallorca hauria d'assumir que actuar pensant en una estructura sociològica de Palma i part forana separades és una forma d'equivocar-se que s'assembla molt al passat. Bé està triar d'hora els candidats per Mallorca i Palma, però d'alguna manera també hauria de forçar el mateix a Calvià, Llucmajor, Manacor i Inca, que son els municipis que amb la capital tenen el 70% del cens mallorquí. És en aquest teixit sociològicament urbà a on el PP ha conreat els seus grans èxits i ha batut el PSOE, perquè l'ha pensat en bloc i ha donat ofertes que han connectat amb aquest tipus de votant. Si l'aposta del PSOE és de veres ara més de futur que d'esperances a curt termini gràcies a rebots, pentura no estaria de més demostrar que han deixat totalment endarrere els temps dels impossibles somnis partforanistes.
Miquel Payeras, periodista
