Dijous passat s'acordà a Madrid el nou Conveni de Carreteres, que suposa la inversió a Balears de prop de 600 milions d'euros, dels quals 430 vénen cap a Mallorca. Què significa aquesta important xifra d'inversió? Doncs convé utilitzar el recurs comparatiu per intentar imaginar-ho. El Govern balear ha invertit uns 400 milions en aquesta legislatura en infraestructures viàries. Durant els pròxims anys n'arribaran quasi 600. La magnitud del que suposarà la pau de l'asfalt és bona d'explicar. A la pràctica significa que la construcció d'obra pública no s'aturarà, que seguirà a un bon ritme que evitarà la caiguda de l'activitat que ocupa molta, però que molta mà d'obra. Cap partit dels que són de centre, moderats, no pot defugir que el seu principal compromís -ho digui més clarament o no- és assegurar la feina en aquest sector, inclòs a costa del paisatge o del territori. Les diferències al respecte entre PP, PSOE i UM són de matís o, si voleu, cosmètiques. Però el bessó, des del moment en què els socialistes estan virant cap a la moderació que ha importat Francesc Antich des de Madrid, és exactament el mateix. Sí, és ver que hi ha gent que troba diferent, posem per cas, l'autovia de Manacor del Consell i l'autopista de Llucmajor del Govern. Des d'un punt de vista d'estricta definició tècnica ho són. Però l'efecte pràctic que comporten és el mateix. Quin? Doncs tal i com en aquest espai s'ha dit d'ençà fa uns dos anys moltes vegades, i recentment ho posaven de manifest veus més autoritzades com les del Col·legi d'Aparelladors i de l'Associació d'APIs, l'extensió de la construcció de cases i pisos arreu de l'illa, o, dit d'altra forma, la urbanització de tot el conjunt de Mallorca (mode de vida urbà, comoditat i rapidesa de moviment, etc.). Per cert que aquesta setmana he pogut escoltar un anunci per la ràdio que en dóna un altre exemple, del fenomen: ja s'ofereixen pisos a Vilafranca per a palmesans.
Amb els 430 milions que tendrà el Consell per fer més carreteres, siguin quines siguin, la conseqüència serà seguir creixent apostant per una xarxa viària que impulsa la construcció. Perquè, per una banda, assegura l'obra pública per molt de temps i, per l'altra, crea un disseny urbanístic que consagra que la compravenda de pisos i cases -a un radi de moviment, pel propietari, ràpid i còmode des del seu lloc de feina- seguirà essent una part molt important de l'estructura econòmica mallorquina, i eivissenca. Tal i com despús-ahir expressava el GOB.
El nucli de moderació política que formen PP, PSOE i UM, doncs, han arribat a la pau que ens durà més asfalt i ciment. Depenent de si governa UM amb els conservadors o amb els socialistes, o els primers tot sols, la diferència serà per ventura de ritmes i sobretot de cosmètica propagandística. El cas més significatiu és el del segon cinturó de Palma. Si governen els conservadors, tot sols o amb UM, el faran i posarà en valor immobiliari una enorme extensió de les rodalies capitalines, ara fora d'aquest mercat. Si governa UM amb el PSOE, amb o sense afegits, el faran igualment però li diran, en lloc de segon cinturó, via de millorament dels accessos a Palma. I per suposat tendrà les mateixes conseqüències.
És possible que hi hagi gent que vegi en el canvi radical del PSOE un motiu de crítica. I d'altres que seguesquin intentant veure inexistents diferències entre PP i UM pel que fa a la xarxa viària. Tanmateix, el més rellevant és que els tres partits comparteixen el model que no té volta endarrere i que, agradi o no, el necessitam per assegurar un mínim benestar per a tothom. Assumir la realitat en política és condició imprescindible per, llavors, intentar trobar sistemes que matisin els efectes negatius d'aquesta realitat. Pel cas, és obvi que no hi ha alternativa possible a seguir construint. Perquè, entre d'altres coses, són prop de 60.000 persones les que estan ocupades en aquest sector. Bé està, doncs, que per primera vegada els tres partits que conformen el centre balear, PP-PSOE-UM, se posin d'acord amb quelcom fonamental per a tots els ciutadans, com és la xarxa viària. El problema, greu, seria que també s'hi haguessin posat, fàcticament o expressament, a seguir apostant per la conseqüència del tipus de construcció injusta socialment que fins ara ens ha donat el model. Caldrà veure què ofereix el PSOE.
