L'agricultura va començar fa uns 12.000 anys quan les societats recol·lectores i caçadores començaren a arreplegar i conrar llavors. Probablement la fascinant experiència humana de creació de l'agricultura i la ramaderia va partir de diferents punts geogràfics poc o gens relacionats. L'estudi de les varietats cultivades i silvestres ha permès esbrinar l'origen de cada planta. Tots els milers de varietats d'ordi que hi ha al món, per exemple, són derivats d'unes quantes varietats d'ordi silvestre que avui encara creixen a les muntanyes de l'Orient Mitjà i que les societats recol·lectores paleolítiques coneixien bé, ja que collien el seu gra cada estiu. El blat també és originari d'aquesta regió. El geògraf rus Nikolai Vavilov hi va trobar 3.000 varietats de l'espècie de blat silvestre (triticum aestivum). Sempre els nuclis originaris són els que presenten una més gran diversitat de varietats.

Però qui era Nicolai Ivanovich Vavilov? Aquest extraordinari científic, nascut el 1887, havia estudiat agricultura a Moscou i a Cambridge, ampliant estudis a França i Alemanya. El poder soviètic, després de 1917, li va donar un fort suport en les seves investigacions sobre història de l'agricultura i genètica de les plantes cultivades. Dirigí l'Institut Estatal d'Agronomia Experimental de Leningrad i des de 1931 presidí la Societat de Geografia de la URSS. Sense cap dubte fou un dels principals biòlegs genetistes del segle XX.

La seva labor fou essencial per preservar i fomentar la biodiversitat agrícola del planeta, que ja aleshores començava a ser arraconada pels nous híbrids comercials. Durant vint anys viatjà arreu del món recollint llavors de totes les plantes agrícoles que trobà així com dades sobre les cultures i els idiomes dels habitants d'aquests indrets. Resultat d'aquesta tasca fou la constitució de la col·lecció de llavors més àmplia del món, amb 200.000 especímens. Aquestes llavors foren disseminades en 115 estacions experimentals distribuïdes per l'enorme diversitat geogràfica de l'antiga URSS.

La seva primera expedició fou a Pèrsia en plena I Guerra Mundial. El 1921 i 1922 recorregué els Estats Units. Visità l'Afganistan el 1924. Més tard estudià el litoral mediterrani, l'Orient Mitjà i el nord-est d'Àfrica. Entrà a Etiòpia i conegué l'emperador Menelik. El 1929 viatjà a la Xina, Japó i Corea. Entre 1930 i 1931 va estar a Florida, Texas, Arizona i passà a Mèxic i Guatemala. La seva darrera expedició fou el 1932 i 1933 al Centre i Sud d'Amèrica.

Vavilov va observar que la biodiversitat agrícola varia molt d'un lloc a l'altre. Mentre a certs indrets hi ha una enorme quantitat d'espècies i varietats d'arbres i plantes a altres hi ha una gran pobresa. Va veure que totes les espècies conrades sorgeixen de 7 nuclis originaris: Xina, Índia, Pròxim Orient i muntanyes d'Àsia Occidental, muntanyes d'Etiòpia i Àfrica del Nord-est, Mèxic i Amèrica Central, els Andes i el Mediterrani. Aquests nuclis originaris de l'agricultura i la cultura són refugis irreemplaçables de biodiversitat i essencials per a l'alimentació humana. Qualsevol millora de les varietats de plantes cultivades ha de partir de l'accés a la diversitat genètica existent als seus centres d'origen. A principis dels anys 70, per exemple, una plaga devastadora va destruir les collites de blat de les índies a nord-amèrica. Semblava que el conreu d'aquesta planta estava en perill fins que es va descobrir al sud de Mèxic una varietat immune a la plaga. A partir d'aquesta varietat es va salvar el blat de les índies nord-americà.

La tasca de Vavilov va ser excepcional, però a Rússia es va veure atacat per Lysenko, un estalinista que va acusar la genètica de ser una ciència burgesa que tractava de cercar una base biològica a les diferències socials. Vavilov fou arrestat l'agost de 1940 i va morir al camp de Saratov, a Sibèria, el 23 de gener de 1943. Les teories de Lysenko dugueren la URSS al desastre agrari i a la fam.

La tasca de Vavilov mai no ha estat superada i els seus estudis sobre la distribució geogràfica de la biodiversitat agrícola han passat la prova del temps. Avui, a l'era amenaçant dels transgènics, Vavilov és un símbol en la defensa de la biodiversitat i els models d'agricultura sostenibles.