Els que tenim l'ego sadollat abans de començar a escriure, sabem del cert de la caducitat dels nostres escrits, en particular, i de les notícies, en general. És una bona teràpia recordar sovint que els teus escrits l'endemà s'ajeuen pel terra per facilitar el camí sobre el trespol acabat de fregar. S'acaben així, de cop, megalomanies sense base i malaltisses transcendentalitats. Hi ha insectes de durada semblant a les notícies i en un dia neixen, creixen, es reprodueixen i moren. Tot accelerat però, almanco, neixen. Ahir, no. Ahir les notícies caducaren abans de néixer. A qui importa que el president Matas camini per Bòsnia talment tengués competències en política exterior o en defensa. I, si de cas importa a qualcú, és per saber què opina del que passa més prop de noltros i més lluny d'ell. Qui ens perdonaria perdre el temps en les declaracions contra el català que fa una associació de famílies ultracatòliques subvencionada pels que s'autoanomenen liberals, tot i saber que hi haurà vida després de la desaparició del terror etarra que tants arguments els ha donat. Sabem que no té perdó que el batle Prohens afluixi mig milió d'euros per defensar la ignomínia d'una construcció il·legal i vergonyosa, però no és notícia per ahir.
l l l
Parlar de les coces a l'os de la cama que s'entaferren PP i UM és voler parlar sense intentar alçar els ulls del terra, talment esclaus. I si dedicàssim el temps i l'espai a les collonades al voltant de la reforma de l'Estatut publicades aquests dies, el fiscal contra els delictes ecològics ens hauria de perseguir per tudar un bé escàs com és el paper. Ara imaginau si, en lloc de perdre la llet pel rostoll de les nostres misèries més casolanes, em dedicàs a parlar de la Conferència Episcopa, que no li sembla prou la notícia d'ahir per antonomàsia. Seria imperdonable dedicar temps als llops que es diuen pastors d'ovelles. Aquest temps preciós que ara omplim d'alegries sensates i esperances mesurades no mereix enterbolir-se amb mesquineses dels que conren la por per tenir millors collites. Tendrem temps per a les reculades, que vendran, pels dubtes, que els tendrem, per les contradiccions, que ja s'albiren, per sentir-nos moralment victoriosos sense allunyar el dubte dque els altres també ho són. Sentir la immensa alegria que ara sentim no ens allunya l'enteniment de saber que només som al principi de la fi i que el camí no serà ni curt ni fàcil. Però hi som i tenim dret a l'esperança. Mereixeríem compartir aquesta alegria amb tots però, ni els bisbes ni les víctimes adscrites al PP ni el PP mateix volen compartir-la. Llàstima. Francament, m'és difícil entendre que qualcú no se senti alliberat de saber que els nostres conciutadans no hauran de mirar al davall del cotxe i que, tard però a la fi, haurem entrat en l'Europa on les idees no són delicte i la por, si existeix, és l'atàvica i irracional por al desconegut, mai al veí.
