PSOE: de fer país a fer partit

Diumenge passat s'analitzava aquí la renúncia a l'ecotaxa per part de Francesc Antich. Una setmana més tard, ja hi ha més indicis sobre què significa. Bé, indicis, no. Informacions. Donades per qui les pot donar. Sempre deixant al marge la possibilitat d'intoxicació propagandística -que tractant-se de polítics, existeix- les rectificacions que està duent a terme el PSOE balear són d'una profunditat enorme. Substancial. Tant, com que és tornar als orígens de la Federació Socialista Balear-PSOE, quan el partit era una disciplinada formació que actuava com a corretja de transmissió del PSOE nacional de Felipe González. Allò s'acabà el 1991, quan Joan March, que havia muntat el corrent Socialisme i Autonomia, es va fer amb la secretaria general enmig d'una profunda crisi del conjunt de partit que a la pràctica no tenia direcció central. L'objectiu que havia animat el PSOE d'ençà el 1983 mudà radicalment: d'intentar guanyar al PP passà a conhortar a UM com a única opció de tocar poder. És ver que havia perdut abans cada vegada davant els conservadors (1983, 1987 i el 1991 amb UM aliada al PP), i que la nova estratègia pareixia donar fruits el 1995 (primer pacte amb UM a Mallorca) i sobretot el 1999 (segon i Pacte de Progrés). Tanmateix, per al PSOE, com a partit, va ser un desastre. Mai, durant els anys de genuflexió a UM, recuperà vot com per estar tan a prop de la dreta com hi havia estat els anys vuitanta. El tocar poder podia ser fabulós per alguns socialistes però dramàtic per al partit socialista. El miratge s'esvaí definitivament quan la realitat mostrà (2003) que de l'aliança estratègica amb UM no quedava res més que un tap per al PSOE, que allò era un carreró sense sortida que s'havia pogut posar en pràctica perquè la crisi del partit nacional (a partir de 1991 i amb més intensitat a partir de la retirada de F. González, arribant al cim el 2000) permetia anar a lloure, però que amb les noves circumstàncies sobrevengudes (victòria de Zapatero el 2004, direcció forta) era impossible de mantenir. Perquè a Madrid no volen, senzillament. I què vol Madrid? Doncs, pel que transmet i deixa entendre qui ho coneix, que la missió d'Antich ha de ser deixar de fer país i posar-se a fer partit. La qual cosa significa acabar amb la tradició de conhortar UM com a única opció de govern i apostar a més llarg termini per si mateix. Vol dir que caurà la possibilitat de refer el Pacte de Progrés? Doncs no necessàriament, però sí que ara no és l'objectiu primordial -«a qualsevol preu, segur que no»- sinó que ho és fer més fort el PSOE, la qual cosa «no l'assolirem en un any, ni dos...». Pensa més el PSOE en l'any 2011 que no en el 2007? Possiblement.