Diumenge passat s'analitzava aquí la renúncia a l'ecotaxa per part de Francesc Antich. Una setmana més tard, ja hi ha més indicis sobre què significa. Bé, indicis, no. Informacions. Donades per qui les pot donar. Sempre deixant al marge la possibilitat d'intoxicació propagandística -que tractant-se de polítics, existeix- les rectificacions que està duent a terme el PSOE balear són d'una profunditat enorme. Substancial. Tant, com que és tornar als orígens de la Federació Socialista Balear-PSOE, quan el partit era una disciplinada formació que actuava com a corretja de transmissió del PSOE nacional de Felipe González. Allò s'acabà el 1991, quan Joan March, que havia muntat el corrent Socialisme i Autonomia, es va fer amb la secretaria general enmig d'una profunda crisi del conjunt de partit que a la pràctica no tenia direcció central. L'objectiu que havia animat el PSOE d'ençà el 1983 mudà radicalment: d'intentar guanyar al PP passà a conhortar a UM com a única opció de tocar poder. És ver que havia perdut abans cada vegada davant els conservadors (1983, 1987 i el 1991 amb UM aliada al PP), i que la nova estratègia pareixia donar fruits el 1995 (primer pacte amb UM a Mallorca) i sobretot el 1999 (segon i Pacte de Progrés). Tanmateix, per al PSOE, com a partit, va ser un desastre. Mai, durant els anys de genuflexió a UM, recuperà vot com per estar tan a prop de la dreta com hi havia estat els anys vuitanta. El tocar poder podia ser fabulós per alguns socialistes però dramàtic per al partit socialista. El miratge s'esvaí definitivament quan la realitat mostrà (2003) que de l'aliança estratègica amb UM no quedava res més que un tap per al PSOE, que allò era un carreró sense sortida que s'havia pogut posar en pràctica perquè la crisi del partit nacional (a partir de 1991 i amb més intensitat a partir de la retirada de F. González, arribant al cim el 2000) permetia anar a lloure, però que amb les noves circumstàncies sobrevengudes (victòria de Zapatero el 2004, direcció forta) era impossible de mantenir. Perquè a Madrid no volen, senzillament. I què vol Madrid? Doncs, pel que transmet i deixa entendre qui ho coneix, que la missió d'Antich ha de ser deixar de fer país i posar-se a fer partit. La qual cosa significa acabar amb la tradició de conhortar UM com a única opció de govern i apostar a més llarg termini per si mateix. Vol dir que caurà la possibilitat de refer el Pacte de Progrés? Doncs no necessàriament, però sí que ara no és l'objectiu primordial -«a qualsevol preu, segur que no»- sinó que ho és fer més fort el PSOE, la qual cosa «no l'assolirem en un any, ni dos...». Pensa més el PSOE en l'any 2011 que no en el 2007? Possiblement.
Se tracta, doncs, d'una rectificació molt profunda. Per això Antich ha renunciat a l'ecotaxa sense haver-ho discutit amb els seus companys d'aquí, i sense que el partit ho hagi aprovat, segurament seguint l'ordre rebuda des de Madrid: canviar el partit per fer-lo de govern. O sigui, anar cap al centre. Allà on hi ha els vots desideologitzats del PP, i d'UM, i deixar anar competències estèrils amb el PSM i EU-Verds, res d'aldarulls de carrer, (per cert, ben preocupats estan per l'actitud d'EU a Eivissa que consideren podria tornar-se'ls en contra) i «deixar-nos d'utopies», en gràfica expressió de qui millor coneix en què consisteix el canvi: recordi el lector el discurs de presa de possessió d'Antich com a president, amb les seves invocacions a la «utopia» i s'adonarà de la profunditat de la rectificació actual. I, sobretot, alinear-se a la perfecció amb el què és el PSOE nacional, o la marca ZP si se vol dir així, perquè fora d'això, o sigui amb aventures de modes indigenistes, no és que no hi hagi futur sinó que ni tan sols hi ha present: de la qual cosa se'n deriva, com és lògic, que s'ha de rectificar el passat més recent, que és el que s'està fent.
Al capdavall estam davant d'una mutació de substància del PSOE balear -cal repetir, sempre que qui ho conta, que és qui pot, no intoxiqui- que si se confirma suposarà que per primera vegada en vint anys tornarà a pensar a llarg termini, i deixarà de somiar en conjuntures favorables, com la pèrdua de la majoria absoluta del PP, per llavors agenollar-se davant d'UM implorant càrrecs. Un canvi enorme que seria bo per al partit socialista però que no està clar que ho sigui per a tots els dirigents socialistes.
