Som en any prelectoral. De cap altra manera es pot entendre que ara el Govern Matas es despengi que vol dedicar el trenta per cent de tot el sòl urbanizable de Balears a habitatges de protecció oficial. A què ve ara aquesta empenta proteccionista si durant anys s'ha fet poquíssim, si aquí moltíssima gent s'ha endeutat fins a les celles per accedir a un habitatge a preu de Miami Beach? No serà que el Govern Matas ha entès que no es pot presentar a les urnes amb l'Arxipèlag ple de grues mentre es demanen 300.000 euros abans d'imposts per un pis normal i corrent? El Pacte de Progrés no aturà el preu dels pisos i dels adossats, però almanco aprovà una moratòria que impedia el consum desfermat del territori. Ara no passa ni una cosa ni l'altra. Hi ha construccions a balquena i la gent no s'ho pensa dues vegads a l'hora d'anar al banc a hipotecar-se. En aquest context desfermat, arriba la decisió Matas: alliberar sòl per als VPO. És una bona fórmula per frenar els preus dels pisos i desinflar una mica aquesta asfixiant bombolla, no hi ha dubte, però després que un segment molt alt de la població hagi assumit sacrificis importants. Ara queda la segona i no menys important fase: aprovar aquesta llei del sòl i veure com i quan serà d'aplicació pràctica. Falta temps perquè això sigui una realitat, però mentrestant Matas té més oxigen i més capacitat d'oferta de cara al 2007. No hi ha dubte que en els pròxims mesos es faran promeses espectaculars, més que res mirant als joves. Una societat en la qual els seus fills no poden aspirar a un habitatge digne és una societat desconjuntada. Tanta sort que cada quatre anys la gent té dret a votar.