No seré jo que m'escabelli per la pallassada del trànsfuga Thomàs: cadascú és esclau de les seves actuacions i aquestes ens defineixen millor que declaracions verbals i verborreiques. No em provoca vergonya aliena, possiblement, perquè no em representa; però tampoc no estic segur que la provoqui a molts dels que el votaren per representar-los. Si m'equivoc: les urnes ho demostraran d'aquí a poc més d'un any. Correspon a aquells que confeccionin la llista electoral dePP a Calvià i als votants d'aquell municipi l'avaluació de tan carnosa actuació. Pel que a mi em pertoca, després de defensar la llibertat per publicar unes vinyetes de mal gust, com les del dretà diari danès, no apel·laré abon gust per censurar el lipídic regidor; per cert, també de dretes. Que cadascú mostri la xulla -mental o corpòria- com els véngui de gust, que ecarnestoltes s'inventà per mostrar, disfressades, les veritats que al llarg de l'any s'amaguen. És més, des de la distància de saber que aquest senyor representa tot allò que no m'agrada, puc compartir el gust per la bauxa sense manies. Jo no ho faria així, és clar, però si no n'hi ha més i s'ha d'anar als tòpics més palpats per riure, pitjor està ell. Etransvestisme, polític i de gènere, quasi mai és la sortida més intel·ligent i difícilment és la més digna, però existeix i, el que ens hauria de fer reflexionar, encara n'hi ha que els fa riure. Han passat els anys, les llibertats han crescut, s'ha generalitzat l'educació superior i la nostra riquesa material ens ha capgirat com un calcetí, però emínim comú de la intel·ligència més animal encara és determinant en molts d'espais públics, des dels discursos plens de demagògia política fins a la programació televisiva, tot passant per conductes incíviques com el pixar pels cantons o divertir-se fent befa de les limitacions dels altres. Vist el que ens envolta hi ha motius per dubtar si una part important de la ciutadania -convertida en públic, en consumidor o en votant- respectaria a qui els respectàs la intel·ligència i s'allunyàs del circ més primitiu. Tenc dubtes, tots els que no sembla tenir el trànsfuga ni esenyoret Delgado que li riu les gràcies, avesat de sempre a tenir bufons.
l l l
Una cosa és segura: les cèl·lules mare de la nina Elionor no serviran per salvar cap altra vida que no sigui la seva. El cordó que l'ha fet humana no es mesclarà amb altra sang perquè la reina que es pretén de tots no és ni de tots ni com tots. Bé, no és com tothom però els seus pares demostren uns sentiments semblants als de molts d'altres: la recerca debé individuasense comprometre's amb el col·lectiu. Ara bé, gràcies a aquest egoisme i que ja no governen els socis de la Conferència Episcopa, la investigació amb cèl·lules mare a Espanya rebrà un impuls que afavorirà solucions mèdiques a problemes humans. Reals i reials problemes humans.
