Ferran Aguiló

El fonamentalisme subvencionat

Ferran Aguiló17/02/06 0:00

És mal d'empassar que siguin els governants polítics locals els que es preocupin de mantenir assadollats els religiosos. Podem discutir el que vulgueu, però no és objectiu que s'afavoreixin amb els nostres doblers ecatolicisme, en general, i efonamentalisme catòlic, en particular. La història de Son Busquets, amb la demanda municipal d'una església catòlica com a equipament necessari del projecte urbanístic, faria riure però només als qui han oblidat com determinaven les nostres vides els capellans abans que la cultura democràtica aparegués, poruga i novella, entre la nostra gent. Tornar cap endarrere la conquesta de separar la religió de la política, la lliure acceptació del dogma de l'obligatòria submissió a la llei, és una pèrdua que en alguns països de majories amb religió musulmana han sofert en pròpies carns. Sembla que els fonamentalistes que fuetegen dones pel carrer per no anar prou tapades, a l'Iran, aIemen... sempre han tengut aquesta preponderància social. No és vera. No fa gaire anys en aquests i altres països, que ara semblen submergits en època medieval, les dones anaven destapades i els homes aprenien a tenir una altra relació amb elles. La regressió és possible i el fanatisme religiós és el camí per a fer-la possible. Perquè no hem d'oblidar que el fonamentalisme no és una finalitat en si mateixa, només un eficaç instrument de submissió per a reproduir sistemes d'explotació sense debat.

l l l
Però tornem a casa. S'ajunta la notícia vergonyosa de l'exigència «catolicomunicipa» d'una església en un dels projectes estrella de l'urbanisme social a Son Busquets, l'entrega a preu de patató d'un solar en eParcBit per a fer una escola de l'Opus Dei i la increïble cessió de doblers públics per a fer créixer les escoles catòliques mentre l'escola pública pateix múltiples mancances. Si ningú tenia dubtes del retorn denacionalcatolicisme, d'aquell que passejà sota pal·li el dictador o desbarrava des de la trona en contra de les conquestes d'igualtat entre gèneres i classes socials, pot demanar-se cap on ens duen els neocons locals. Son Busquets tendrà PAC, església i escola, però ningú no ha exigit escoletes ni seus per als moviments socials. L'escola sexista de l'Opus ja neix amb la promesa de concert econòmic, tot i ser contrària al principi general de coeducació. A més, se situa lluny de les concentracions urbanes i obliga al desplaçament de l'alumnat que, per a la seva despesa energètica, gaudirà d'una ampliació de la carretera que en faciliti l'accés amb vehicle privat i d'una estació de metro paga per tots. Les escoles catòliques que s'amplien amb doblers públics incrementen, a poc a poc, la seva presència i la del seu evangelisme subvencionat. I tot s'ajusta -carreteres, creixement de la població, increment de les escoles catòliques, desinterès per a dignificar l'escola pública, que quedarà reduïda a la perpetuació de la mà d'obra immigrant...- com peces d'un puzle que qualcú no té cap mania a fer encaixar. Els Germans Musulmans és la versió per a pobres de la pel·lícula que aquí es roda.