Llegesc les declaracions d'una al·lota de vint anys que se sotmet a un tractament hormonal per satisfer el seu desig de ser plenament una persona del sexe femení. Quan va néixer, li posaren de nom Jesús però declara que «No tenia encara l'ús de la raó i ja m'agradava ser dona». El reportatge destaca com a valor positiu la seva pruïja per ser qui se sent i, com a aspectes negatius, les dificultats amb les quals es troben cada dia les persones transsexuals, les barreres discriminatòries en tots els àmbits, la marginació dels que no tenen cap culpa que la naturalesa s'hagi equivocat. Ens recorda que, sortosament, ja no se'ls aplica, a aquestes persones, les lleis de Vagos y Maleantes i de Peligrosidad Socia, derogades després del franquisme i que, ben al contrari, aquest mateix any el Parlament espanyol aprovarà una Llei d'Identitat Sexual que permetrà que els transsexuals canviïn de nom i de sexe al Registre Civil i al DNI sense haver-se de sotmetre a una operació quirúrgica de canvi de sexe.

Hom calcula que, a tot l'estat espanyol, hi pot haver uns vuit mil transsexuals, és a dir, persones que se senten del sexe oposat al qual pertanyen biològicament, que mostren una identificació amb el sexe oposat i una insatisfacció amb el sexe anatòmic. El diagnòstic que se'ls fa actualment es diu «trastorn d'identitat sexual» i la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals reivindica la cobertura pública dels tractaments de reassignació de sexe. La jove del reportatge, a més del suport de l'entorn familiar, ha comptat amb l'ajuda de Ben Amics, l'Agrupació de Gais i Lesbianes de les Illes Balears, i Metges del Món perquè es pugui sotmetre al tractament hormonal a l'hospital públic de Son Dureta. No puc més que alegrar-me, i ho dic sincerament, que aquesta al·lota i totes les persones que es trobin en la mateixa situació puguin realitzar la seva voluntat de ser qui són i estic d'acord amb l'afirmació del president de Ben Amics que la futura Llei d'Identitat Sexual és una necessitat bàsica, sense la qual no es garanteixen drets fonamentals.

Ara bé, mentre llegesc el reportatge, no puc evitar de fer-ne una analogia amb la identitat nacional. Sens dubte hi ha, a l'estat espanyol, molts més que vuit mil persones que se senten insatisfetes amb la identitat nacional que se'ls ha assignat i que es troben cada dia amb barreres discriminatòries en tots els àmbits. A més de bascs i gallecs, només a l'àmbit lingüístic i cultural català potser són més de vuit milions les persones que pateixen el dany psicològic i la pèrdua d'autoestima que provoca, no només la marginació, sinó el boicot, i que no tenen cap culpa que els redactors de la Constitució espanyola s'hagin equivocat. I no sent cap veu dels cappares de la identitat nacional oposada que defensi com a valor positiu la pruïja de bascs, gallecs i catalans per ser qui se senten. No conec cap Federació Estatal de res que reivindiqui la cobertura pública d'actuacions dirigides a la reassignació de nació per a aquells que, sens dubte des del punt de vista de bonos, rajoys i menas aguados, pateixen un «trastorn d'identitat nacional». Ni sent anunciar cap Llei d'Identitat Nacional, necessitat bàsica sense la qual no es garanteixen drets fonamentals, que permeti que bascs, gallecs i catalans canviïn de nació al Registre Civil ni al DNI. Ni als Estatuts respectius, com demostren les negociacions i les declaracions -pronunciamientos militars inclosos- derivades del procés d'aprovació estatal de la reforma de l'Estatut, aprovada per àmplia majoria democràtica del Parlament de Catalunya.

Cathy Sweeney, outsider. csweeneykUyahoo.com