Un cop més, el ministre José Bono es va cobrir de glòria el dia de la Pasqua Militar. Mentre el ministre deia solemnement a Madrid que «mirar al passat és un exercici nostàlgic i d'arxiu», a Sevilla el seu tinent general el cap de la Força Terrestre, José Mena Aguado, advertia que l'Exèrcit podria intervenir a Catalunya si la reforma del seu Estatut ultrapassava la Constitució. És a dir, que segons Mena la sobirania ja no resideix en el poble sinó en les Forces Armades com a «garants de la integritat territorial». És una situació esperpèntica. Bono ataca la «nostàlgia» i Mena desenterra el túnel del temps. I a més a Sevilla! Allà, el 1932, es produí el primer intent de cop d'Estat contra la República protagonitzat pel general Sanjurjo. I allà, el 1936 es desenvolupà la clau de la Guerra Civil. L'acció de Queipo de Llano aixecant la guarnició sevillana a favor de l'Alzamiento decidí el conflicte. Si Sevilla s'hagués mantingut lleial a la República, aquesta hauria aconseguit el control de tot Andalusia i Franco no hauria pogut fer epaso del Estrecho amb l'Exèrcit d'Àfrica. Com se sap, les columnes de Mola, que avançaven des de Castella la Vella cap a Madrid, foren aturades pels milicians comandats per militars lleials a la República. Mola quedà clavat. I el mateix hauria passat a Franco si Queipo hagués fracassat. Però va ser l'Exèrcit d'Àfrica, sortint de Sevilla l'agost del 1936 cap a Extremadura i la vall del Tajo, el que decidí la primera i decisiva fase de la contesa amb l'arribada de les quatre columnes marroquines i la Legión a les portes de Madrid el novembre del 1936.
Bono diria que aquestes coses no s'han de recordar, que millor que quedin arxivades... Però ahir arrestà el cap de la Força Terrestre i donà per feta la seva destitució. I en plena commoció política una pregunta s'imposa: què és Bono, un incompetent o un inconscient? Només des de l'anàlisi del passat es poden corregir possibles errors de futur. I només mirant enrere es pot sentir autèntic orgull per la immensa majoria de components de les actuals Forces Armades espanyoles, lleials a l'ordre constitucional i oberts defensors de la sobirania popular. Però sempre s'ha d'anar alerta amb els ciurons negres com Mena. També Sanjurjo el 32 a Sevilla va obrir l'escletxa de la indisciplina. Les circumstàncies són molt diferents ara i abans. Mai Espanya no havia tingut un exèrcit tan democràtic, professional i imbricat en la societat civil com ara. Però un ministre de Defensa ha de saber estar a l'alçada parlant amb profunditat i consistència, i no dir dois mentre un dels seus subordinats més directes se li subleva a Sevilla.
