Mena i Bono

Un cop més, el ministre José Bono es va cobrir de glòria el dia de la Pasqua Militar. Mentre el ministre deia solemnement a Madrid que «mirar al passat és un exercici nostàlgic i d'arxiu», a Sevilla el seu tinent general el cap de la Força Terrestre, José Mena Aguado, advertia que l'Exèrcit podria intervenir a Catalunya si la reforma del seu Estatut ultrapassava la Constitució. És a dir, que segons Mena la sobirania ja no resideix en el poble sinó en les Forces Armades com a «garants de la integritat territorial». És una situació esperpèntica. Bono ataca la «nostàlgia» i Mena desenterra el túnel del temps. I a més a Sevilla! Allà, el 1932, es produí el primer intent de cop d'Estat contra la República protagonitzat pel general Sanjurjo. I allà, el 1936 es desenvolupà la clau de la Guerra Civil. L'acció de Queipo de Llano aixecant la guarnició sevillana a favor de l'Alzamiento decidí el conflicte. Si Sevilla s'hagués mantingut lleial a la República, aquesta hauria aconseguit el control de tot Andalusia i Franco no hauria pogut fer epaso del Estrecho amb l'Exèrcit d'Àfrica. Com se sap, les columnes de Mola, que avançaven des de Castella la Vella cap a Madrid, foren aturades pels milicians comandats per militars lleials a la República. Mola quedà clavat. I el mateix hauria passat a Franco si Queipo hagués fracassat. Però va ser l'Exèrcit d'Àfrica, sortint de Sevilla l'agost del 1936 cap a Extremadura i la vall del Tajo, el que decidí la primera i decisiva fase de la contesa amb l'arribada de les quatre columnes marroquines i la Legión a les portes de Madrid el novembre del 1936.