És un contrasentit que una de les societats més dinàmiques i creadora de riquesa de tot l'Estat tengui, en canvi, les pensions més baixes, incloses les d'orfandat i viduïtat. Això és sinònim d'un teixit social molt immers en l'empresa privada on després les prestacions socials no són tan altes com en la pública o en la semipública. Tot i així, l'Estat n'hauria d'arbitrar les corresponent mesures correctores, sobretot en les pensions de viudetat i orfandat de manera que, en el seu conjunt, els ciutadans més necessitats rebessin suports semblants es trobassin allà on es trobassin.

El suport als més desfavorits és el segell distintiu de les societats desenvolupades. I més en el cas de les Balears, que pateixen una històrica espoliació fiscal gairebé des de temps immemorials. Són els doblers de l'Arxipèlag els que han ajudat a mantenir el sistema de les pensions en altres indrets amb menys empenta productiva. Ara la qüestió s'hauria de solucionar pel bé de l'estabilitat mateixa de l'Estat. S'han d'acabar les injustícies i que uns paguin i rebin menys que els altres. Mentre l'Estat espanyol funcioni amb desequilibris territorials que afecten fins i tot les pensions d'orfandat, difícilment hi haurà harmonia i legislatura rere legislatura aquest serà el gran problema de la política interna.