No és el mateix fer un soterrament que fer un soterrament a corre-cuita. És de sentit comú que hi hagi veïns indignats i també ho és que el Defensor del Poble hagi d'intervenir. Les obres públiques, sobretot aquestes d'envergadura que ara es desenvolupen, s'han de fer amb cura i tacte o el rebuig social es farà cada cop més gran. Els polítics pensen en terminis de quatre anys i en el moment en què tornaran a passar la bacina de les urnes. El ciutadà lluita pel dia a dia, per una qualitat de vida que se li esvaeix entre les mans. Les infraestructures s'han de fer pensant en la gent, però no en el sentit infantil que «es posaran molt contents quan vegin l'obra acabada». No: això és despotisme il·lustrat (o almanco abans era il·lustrat). Avui en dia la fi no justifica els mitjans. Els ciutadans no poden sortir traumatitzats encara que d'aquí un any i busques tenguin metro. El Govern i Cort s'han equivocat posant el turbo d'una manera tan renouera i plena de pols i d'inseguretat viària. S'hauria de treballar a pams, més lentament, amb finura i tacte.
Veurem què dirà el Defensor del Poble, que ja sap, pel que passà a Barcelona fa uns mesos, que en una ciutat saturada foradar amb presses es pot convertir en un martiri. La gent està més conscienciada que mai i exerceix els seus drets amb total contundència.
