«Per acabar, permeteu-me enviar quatre missatges molt concrets. En primer lloc, als socis de l'OCB. La nostra entitat torna a ser al capdavant de la brega incessant per la dignificació d'aquesta terra. Ara, més que mai, treballarem de valent, colze a colze, mans closes com sempre hem fet en els moments més compromesos.

Als ciutadans de les Illes, que s'ha acabat el desconcert. És hora de tornar al tall de feina i de fer pinya amb l'Obra. Tots aquells que compartiu els nostres objectius, hi heu de sumar la veu per exigir als qui manen a les Balears i Pitiüses que rectifiquin i no segueixin befant-se del nostre parlar català illenc».

Aquestes paraules extretes del discurs del president de l'Obra Cultural Balear a la Nit de la Cultura que es va fer dissabte passat a l'auditori de Sa Màniga ens serveixen per encetar la idea que voldríem transmetre avui. S'ha acabat el desconcert, l'atordiment i la desorientació en què havia caigut el moviment de defensa de la llengua en general i l'OCB en concret.

La perspectiva que et dóna el temps transcorregut és imprescindible per reconèixer que estaves sumit en una depressió. I vist amb la necessària perspectiva, es pot afirmar que l'OCB i el seu entorn han patit una certa depressió provocada per una sèrie de factors que hem analitzat altres vegades i que avui ens estalviarem de fer. És necessari apuntar, succintament, una excepció: la plataforma Joves de Mallorca per la Llengua ha romàs intacta i ha mantengut ben alt i dret l'estendard de la mobilització ciutadana en favor de la llengua catalana a Mallorca.

Sigui com sigui s'ha acabat la «depre», no perquè jo ho desitgi. No perquè jo ho digui, sinó perquè hi ha símptomes claríssims que m'arriben cada dia i que són indicadors clars que la potent maquinària del moviment en favor de la llengua de les Illes Balears s'ha posat a funcionar i ben aviat tornarà a estar al cent per cent.

No es tracta d'autoenganyar-nos, la situació sociopolítica de les Illes Balears és poc favorable a la llengua catalana, les amenaces es multipliquen i els nostres governants no lideren, ni prop fer-s'hi, el procés de normalització lingüística encetat, si més no teòricament, en paral·lel a la restitució de les institucions pròpies.

Però avui parlam a un altre nivell. Parlam al nivell de la xarxa territorial i dels milers de persones que, de manera voluntària i altruista, es mantenen actives per assolir el gran repte de la recuperació plena de la nostra llengua i la nostra cultura.

Des de les persones que, en aquests moments, han assumit el lideratge de la defensa i de la promoció de la llengua i la cultura, el missatge és molt senzill i molt clar: s'han acabat els dubtes, la incertesa i el titubeig. Ha començat una nova represa en la lluita per la llengua. Som molts els qui no estam disposats a veure com desfila per davant els nostres ulls el cadàver de la nostra llengua i cultura. Els qui parlam català som, encara avui i malgrat els discursos pessimistes i fraccionadors, la majoria en la nostra terra i, encara que amb nivells molt desiguals de conscienciació, la immensa majoria, quan se sentin amenaçats, reaccionaran.

De moment cal que tots i cadascun de nosaltres, d'aquells que formam aquesta immensa xarxa de complicitats i de compromís, ens tornem a activar. Des de l'escola, l'institut, la universitat, des de la feina, des dels llocs de responsabilitat o des dels nostres mitjans de comunicació cal estar amatents i preparats per a aquesta nova etapa de lluita per la llengua.