Un cop més els llums s'encenen i comença la festa del consum nadalenc. Per si volíem una altra demostració del caràcter gregari de la nostra espècie, de bell nou tornam a fer coa per adquirir coses que, sovint, no sabem ben bé quina utilitat tendran o quines necessitats satisfaran. Ha arribat Nadal, però de cada cop ens sobren més coses i ens manquen més sentiments, més valors.

Potser ara és el moment de valorar la nostra actitud com a consumidors, perquè el consum també és un acte important de la nostra condició de ciutadans. Podríem dir: «digues-me com i què consumeixes i et diré qui ets». La manera de consumir també ens defineix.

Aquests dies tenim una oportunitat de dur a terme un consum just i responsable. Podem optar per formes de consum justes amb els pagesos d'arreu del món, tan sols depèn de nosaltres. Tenim al nostre abast diverses propostes amb contenguts ètics. És ben possible, si volem, fer l'opció per un consum ètic i no deixar-nos endur per les opcions fàcils, més barates o més de moda. Una d'elles és el consum solidari amb els pagesos que encara treballen i viven de la terra mallorquina. Un consum just amb el sector menys beneficiat per l'orientació de la nostra economia és una bona manera d'exercir la solidaritat.

Aquest Nadal, a banda de brindar amb un excel·lent cava mallorquí o del Penedès, podem fer qualque cosa més per la nostra terra. No ens podem plànyer de la desaparició dels nostres olivars, dels nostres ametlerars, dels nostres camps de conreu, si no som capaços de respondre com a ciutadans a la necessitat de consumir els seus productes. Si giram l'esquena als nostres pagesos no ens podem lamentar després de la manera com s'està deteriorant el nostre entorn.

Defensar la nostra terra com a consumidors depèn de petites coses: triar un vi mallorquí al restaurant, provar l'oli de Mallorca (però que sigui amb denominació d'origen!), posar dins la panera de l'empresa o de la institució productes del nostre camp, comprar la porcella als ramaders del país... Són un caramull de petites accions que poden ajudar a resoldre el problema de la preservació dels nostres espais naturals i rurals. Sols és necessari que ens ho proposem. Costa poc.

Un hoteler mallorquí comprava la llet a una empresa mallorquina. Tot anava a gust de les dues parts. De cop i volta l'hoteler va deixar de comprar llet mallorquina. El lleter, sorprès, va anar a parlar amb l'hoteler, que era company d'estudis seu, i aquest li va dir: «mira, ens han fet una oferta que és més barata que la vostra en 10 cèntims (de pesseta) per litre, i el negoci és el negoci». El lleter se'n va haver d'anar ben cop piu. Així mateix abans va dir a l'hoteler: «si vols et convit a un cafè amb llet a la cafeteria del cap de cantó i ja t'hauré compensat la baixa». Ni tan sols li donaren l'oportunitat de veure si ell estava també disposat a abaixar 10 cèntims per litre la llet. I així, amb moltes petites -però importants- decisions com la d'aquest hoteler ens hem anat carregant la nostra agricultura.

Aquest Nadal ens convé idò optar per la nostra pagesia. Però abans de comprar ens hem d'informar, perquè hi ha empreses que juguen amb els seus noms, ben mallorquins, per fer creure que els productes forans que distribueixen són del país i així poder-los vendre amb un sobrepreu. Una amiga meva va fer un encàrrec d'oli i olives. Estava convençuda que havia adquirit producte mallorquí. Quan li vaig fer veure que aquell oli i aquelles olives de mallorquí sols en tenien el nom de l'empresa, l'ànima li va caure als peus.

Però la culpa no la tenen els industrials que amb noms de sonoritat mallorquina emboliquen el producte més barat del mercat i el venen car. La culpa la tenim tots pel fet de no conèixer ni defensar el nostre patrimoni agroalimentari i la nostra agricultura. Ara podem posar una mica de remei al problema. Tan sols depèn de la nostra decisió, perquè si nosaltres no compram els productes dels nostres pagesos, qui els comprarà?