Ferran Aguiló

Per la llibertat

Ferran Aguiló02/12/05 0:00

Reconec que tot seria més fàcil si pogués saber quins són els meus. Sent una enveja malsana quan top amb gent que no té lloc per al dubte. I si el té ha desenvolupat anticossos suficients per controlar la infecció. Fa un temps em conformava dient-me que sabia a la perfecció quins no eren els meus i, malgrat que aquesta línia encara és més visible que l'altra, tampoc no puc fardar de claredat mental. M'esvera i trastoca sentir els programes més combatius de la COPE, encara que només siguin pocs minuts. Però d'aquí a demanar-ne el tancament, manifestar-se en contra del que diuen o dimonitzar tot el que d'ella surti, hi ha un espai que no pens travessar. Lluitaré perquè siguin en antena amb les mateixes condicions i drets que els altres -no més, evidentment- sempre que no m'obliguin a escoltar-la. Sé del cert, perquè hi ha bibliografia, que alguns dels meus veïns modèlics tenen aficions estranyes i, per estadística, potser que el qui menys m'esper troba gust en la coprofàgia. Mentre no em faci menjar merda, per mi com si se l'acaba tota i ens estalviam clavegueram i depuradores. Amb les aficions cadascú és ben lliure de fer el que vulgui amb l'únic límit de les llibertats dels altres. Idò, vénga, qui vulgui escoltar la bilis hertziana és ben lliure de fer-ho.

l l l
Tampoc no trob tan escandalós que aquesta bilis surti del mitjà debisbat que s'ompl la boca de germanor universal i teòrica bonhomia. No cal oblidar que la guerra santa fa part de la doctrina catòlica, encara que ara l'hagin reblanida en el safareig del políticament correcte. En els seus texts s'hi troben més justificacions a la violència que en les conclusions de la cimera Euromediterrània de Barcelona. A més: que facin el que vulguin sempre i quan ho facin amb els seus doblers. I aquí topam amb la anormalitat espanyola enmig de l'Europa més desacomplexada. Per no parlar dels intents, no del tot frustrats, d'obligar-nos a tots a passar per l'embut de la seva doctrina, en el cas de l'educació, o de la seva moral, en el cas dels drets civils. Sí, dels drets civils, d'aquells que es poden defensar des de l'Estat que ells no col·laboren a mantenir, exonerats com estan dels imposts que ens igualen. Per això són diferents, perquè els feim i encara no ens hem aturat a pensar per què, quin motiu hi pot haver en el segle XXI per a mantenir aquests privilegis...

l l l
Mentre ho resolem, o decidim que encara és prest per entrar en la modernitat que en els nostres veïns ja té més de 100 anys, farem testimoniatge de voler la llibertat que ells sempre ens han negat quan han estat al costat del poder. Que diguin, que facin, que callin... el que en consciència o sense ella trobin, però sense els nostres doblers, per favor. Ara ja som més de 60.000 els que hem signat a www.concordato.org per això, per la llibertat.