Ferran Aguiló

Cava de reserva espiritual

Ferran Aguiló29/10/05 0:00

Ara sabem, per boca de l'hereu, que el cava català és tan espanyol com el cuixot de Jabugo, les taronges valencianes o l'oli de Jaén. Ja en primícies, el senyor Rajoy hagués pogut afegir una relació d'espanyolades d'aquelles que omplen d'orgull. Des del silenci del nostre Fiscal en Cap, després de sentir com s'acusava el senyor Matas d'haver avançat als urbanitzadors convenients la tria de Son Espases com a nou hospital, a l'enterrada massiva de doblers de les caixes valencianes -espanyoles, per tant- en el forat zaplanista de Terra Mítica, passant per l'enriquiment inexplicable de la majoria de càrrecs públics, especialment relacionats amb l'ordenació del territori i l'urbanisme. També és espanyola la indolència general per esbrinar si hi ha més rasputins en els comptes de la nostra espanyolíssima comunitat o com és possible la simbiosi del president de les espanyoles illes Balears amb el de l'espanyoTribunal Suprem, aquell que amb reiteració no considerà necessari saber si els ministres espanyols eren tan espanyols com els ciutadans que s'asseuen a la barra. Podria seguir, perquè l'espanyolisme d'uns bisbes que cobren dels pressuposts de tots els espanyols, inclosos els catalans a batre en les seves pietoses diatribes radiofòniques, és una excepció espanyola a la norma democràtica de separar les esglésies dels estats.

I així fins omplir els diaris d'uns quants dies d'espanyolades amb denominació origen indiscutible. Cert que l'espanyolisme dels que aplaudeixen asseure davant tribunals espanyols als humans no espanyols que hagin servit dictadures, condemnat opositors en sumaríssims judicis sense garanties o torturat en nom del déu que només als espanyols concedí el privilegi d'un generalíssim durant 40 anys, és com per fer-ne espanyola bandera. Posats a afegir seny a l'espanyolada, potser és un endemisme espanyol tenir una dreta que no vota al seu candidat sinó que l'hereda. O una esquerra acomplexada que permet a unes dotzenes de potentats armadors tancar ports i practicar salvatges setges sense enviar-los l'espanyola Guàrdia Civi per a fer-los complir el Codi Penal que ens iguala als espanyols. Per no parlar d'un PSOE que té barons tan espanyols que s'envolten amb la bandera talment una mortalla protectora dels dimonis no espanyolitzables. Tot això, i més, hagués pogut canar amb l'espanyolisme del cava. Especialment d'aquell elaborat amb raïms pagats molt per davall del preu que es paga fora de les espanyoles fronteres per fer una «estrangerada» com el xampany, per exemple. Ara toca tocar la bossa que sona als catalans i deixar-los clar que se'ls toca per catalans no per fer productes espanyols. El missatge és clar: han de triar entre la catalanitat dels seus llinatges i l'espanyolitat dels seus mercats, que les dues coses els bisbes han dit -ells i els que parlen per ells- que és impossible. El cap dels espanyols que no s'arrufen ho ha deixat clar: 'Santiago y cierra el cava! Que podem jugar als mercats oberts i a l'Europa sense fronteres, sempre que no es toquin els «fons de compensació» que els espanyols mereixen per haver servat la reserva espiritual d'Occident.