Que ens ho tornin a dir

M'agradaria, encara que fos només per un moment, que els que ara criden fins esgargamellar-se dels perills que s'acosten per culpa dels catalans fossin sincers i ens diguessin, fil per randa, què pensen fer amb tota aquesta gent, majoria a Catalunya, que d'alguna manera té un sentiment nacional. Des del qui vol ser català i espanyol alhora fins al que d'espanyol li agradaria en quedàs només el record, són molts els que poden veure reflectits els seus sentiments i les seves esperances en un nou model de relació amb l'Estat, representat ara mateix per la proposta de reforma de l'Estatut. Perquè l'aritmètica en el Congrés dels Diputats pot reconduir el text cap a formes més dolces pel nacionalisme espanyol i, probablement, ho farà. Podrà llevar el terme nació i substituir-lo per un nou invent a l'alçada de la nacionalitat que ara reflecteix la Constitució o deixar-ho de manera simbòlica en el preàmbul o ni una cosa ni l'altra. Podran apedaçar, millorar, sanar, desactivar, arrodonir, llimar, retallar, afegir... el que vulguin: podran fer el que la correlació de forces permeti. Però, què pensen que es pot fer amb els sentiments de la majoria dels catalans? Passar-los a sang i a foc perquè ningú no s'atreveixi a manifestar-los en públic, com ja ha passat altres vegades en la història? Crear grans àrees de reeducació a l'estil maoista? Dispersar-los obligatòriament per la resta de l'Estat amb una ordre expressa que n'impedeixi la formació de grups? Cremar tots els llibres en català perquè ningú s'abeuri en aquesta font d'on prové, segons els seus malaltissos caps, la contaminació nacional que enverina la noblesa del sentiment espanyol? Què cony volen fer? l l l