L'allau televisiva

En un anterior article me referia a la televisioneta del Consell. Un exemple d'impotència, perquè mai no podrà competir. No amb IB3 exactament. Sinó més precisament amb tota l'allau de televisions i productores que han sorgit aquí o desembarquen des de fora, imantades per l'autonòmica. Aquest és el bessó de l'assumpte. És tot un univers televisiu nou, que no té res a veure amb les petites televisions locals i productores que existien. És quelcom completament nou que impulsa una percepció de la realitat social diferent a la tradicional. El que ha fet el Govern de Jaume Matas no és tenir una política de comunicació, simplement. Sinó instaurar una política d'empreses televisives. No només de les més properes, com habitualment se diu. Perquè, per exemple, és a punt d'arribar a un acord (si no ho ha fet ja) amb Prisa. El desembarcament és enorme i s'avé amb el canvi demogràfic, social i polític sofert a Balears. Quimeres com la del Consell no compten perquè per òbvies raons (de potència econòmica, àmbit territorial, etc.) és el Govern illenc el que marca aquesta política, amb capacitat real d'incidència social. En poques paraules, és l'Executiu actual el que ha volgut capgirar el panorama d'empreses televisives, a través d'IB3. I ho ha aconseguit. En dos anys, només. Possiblement sigui un dels canvis més brutals als quals haurem assistit. La consciència sobre la importància del qual no és segur que sigui calibrada, si més no de forma general. Tanmateix, el que ha fet Matas, d'alguna manera, ha estat -també per aquest costat- imposar a Balears la forma de fer política a la madrilenya sense cap possibilitat de retorn a l'anterior fase indígena. Ara estan operant, o a punt de desembarcar, tal quantitat d'empreses televisives noves -siguin antenes o bé productores per a les primeres-, que se sumen a les poques nadiues existents, que és inimaginable que un hipotètic govern d'alternança als conservadors alteràs res. De fet, si el lector se n'adona, no hi ha cap partit opositor que en parli, de la qüestió. Ara imaginin què farien, arribat el cas: res, tot seguiria igual en el bessó. I és un assumpte que té una enorme importància política i ideològica. Però ningú no en vol parlar. Tothom se centra en el fet que si IB3 tapa futbol; que el seu model (?) lingüístic falla, en la parcialitat partidista... Tanmateix, el més important, el que de veres és un canvi brutal -que va en línia amb el canvi d'època que suposà la victòria de Matas el 2003- se nota en d'altres detalls, que aparentment no tenen importància i justament per això són els més importants.

Dissabte passat IB3 donà un exemple, d'això comentat. Més en concret, el donà l'empresa que li fa els informatius. Oferia una d'aquelles notícies que ja són marca de la casa, de les que se'n diu «d'interès social», amb aparença de neutralitat política i ideològica. La presentadora informava d'unes festes locals, a Menorca, amb cavalls, i ens il·lustrava sobre «un exemple d'integració» d'estrangers residents que personalitzà en el cas d'una al·lota jove, rossa, d'ulls blaus, nascuda a Gran Bretanya i que viu a l'illa des de fa temps, que ha estat triada com a «caixera jove» o quelcom així (i perdó per si el nom no és correcte) a les festes del poble on resideix. A través de l'entrevista que li feren ens assabentàrem del molt que li agraden els cavalls, el seu poble, Menorca... en fi, el normal que diu una persona integrada. Si bé a ella li traduïen de l'anglès el que deia, excepte uns segons en què emprà un castellà un tant, diguem-ne, peculiar. De català, ni una paraula. Això, deia la locutora, és «exemple d'integració». Aquest és el tipus de notícia que fa quallar una determinada percepció de la realitat en el si social amb molta més efectivitat que no la informació partidista. Només és un petit exemple del que ve, o ja ha arribat, amb l'allau televisiva.

Miquel Payeras, periodista