En clau personal

l l l
Qualcú pot dir que ePartit Popular no surt millor parat i que la imatge de desgovern afecta la credibilitat del líder fins ara indiscutible. És cert; com ho és que l'esmentat líder du tota la legislatura sospirant per una feina allà on té la família, a Madrid, i que només el terrabastall de14M va fer ajornar la fuita. De la crisi de Calvià, el senyor Matas en treu més forts lligams amb els que tallen el bacallà en la «villa y corte» i, des del punt de vista personal, no li va tan malament. A més, una part del poder econòmic illenc no només veu amb bons ulls l'operació sinó que tot indica que la finança. A efectes de rèdits electorals, una ben configurada rondalla sobre la importància d'acabar amb qui els manà a l'oposició durant quatre interminables anys pot remotivar aquells que es desmotiven i la crida a la mobilització per aconseguir la «majoria mans lliures» podrà més que la desenravenada que pugui provocar veure al lider desobeït per un nin aveciat i engominat.

l l l
Direu que tot són bubotes i que no hi ha res evident, però no és vera del tot. Per ara sabem del cert que la situació immobilitza Unió Mallorquina i la deixa amb un àmbit de maniobra mínim i, sobretot, localitzat en el municipi. En el nivell superior, per part dels populars, tot són bones paraules i declaracions de millors intencions. Fan de policia bo mentre el nin aveciat, el senyor Delgado, compleix el seu paper d'aristòcrata poc donat a complir ordres. És el policia dolent però que no provoca urticària en els espectadors perquè, malgrat no compartir els mètodes, tots aplaudeixen les finalitats. La cosa és ben divertida i, per ara, el bufet Michavilla i el bufó Thomàs ja s'han assegurat beneficis. Aquests, a més dels urbanitzadors Nigorra que s'han estalviat una pasta amb tota la moguda. Ens queda esbrinat què hi pot guanyar el batle? Però els camins de la botifarroneria són inescrutables i al llarg de la història sempre han conduït a entreteniments de doblers o de sexe...