M'importa poc el futbol i eMallorca: pel que sembla no és el mateix. No sent els colors i si qualque vegada els hagués sentit, en la més mal informada infantesa, se m'esborrarien, talment un dibuix de guix a la cera quan plou, en descobrir que darrere del maneig dels sentiments hi ha negocis que atempten els meus. Perquè no entenc l'estima a la terra sense el respecte al seu futur i és evident que l'urbanisme resultant de la complicitat entre polítics sense manies i urbanitzadors cobejosos ens el dificulta. L'actual propietat del club, talment els anteriors llevat de quan estigué en mans forasteres, renten en els sentiments col·lectius els beneficis extrets a la mateixa col·lectivitat. O no és de tots el paisatge i la qualitat de vida que ens desapareix a força de requalificacions de terrenys rústics? Ahir m'entrà el tremolor quan vaig veure la qualificació del club que okupa en exclusiva un poliesportiu municipal pagat per tots. Collons, vaig pensar, només ens faltaria que l'invent fes figa i el fracàs esportiu ens costàs qualque requalificació més per consolar el gestor. Se n'han vist de més grosses i, el que és pitjor, aquesta no sorprendria gaire.
l l l
Han intentat moure totes les fitxes possibles perquè el govern dePSOE no s'apuntàs la medalla d'apedaçar el forat que els governs del senyor Aznar deixaren en el sistema sanitari de les comunitats autònomes. Cert que només és un remei magre, que no equilibra els dèficits provocats pel «trágala» aznarià i que queda pendent pactar un finançament més respectuós amb la realitat de la despesa sanitària, si de veres es vol anar cap a una sanitat pública de qualitat (en qualque comunitat, ho dubt). Hauria d'estar avesat a la perversió d'aplaudir tot el que ve d'un costat i maleir el de l'altre, però encara aconsegueixen sorprendre'm i, fins i tot, indignar-me. Que ara el senyor Matas reclami l'increment de doblers que ens corresponen segons el signat pel creixement demogràfic seria lògic si ho hagués fet abans, quan a Moncloa hi eren els seus. El cert és que se signà per imposició del ministre Montoro aPacte de Progrés i s'ha demostrat que no hi havia automatismes clars que ens atorgassin més recursos sense més debat que la comprovació del cens. Era una altra enganyifa i el nostre valent president no hi deia res. Dic valent, perquè ha sortit a defensar efons d'insularitat quan ja el tenia aparaulat amb el ministre Sevilla i ara ens vol fer creure que el guanyà, de la mà dels canaris, dissabte passat al Senat. Ens prenen per boianos: tant els és dir que en una reunió no hi ha temps per res com insinuar que allà enmig s'ha posat una demanda damunt la taula i han sortit amb ella davall el braç. El més important és saber que els peperos balears han descobert el que la resta ja sabíem: se'ns donen menys doblers per càpita que a la mitjana. També aquest descobriment deu ser causat per l'efecte Zapatero.
