De més grosses se n'han vist

l l l
Han intentat moure totes les fitxes possibles perquè el govern dePSOE no s'apuntàs la medalla d'apedaçar el forat que els governs del senyor Aznar deixaren en el sistema sanitari de les comunitats autònomes. Cert que només és un remei magre, que no equilibra els dèficits provocats pel «trágala» aznarià i que queda pendent pactar un finançament més respectuós amb la realitat de la despesa sanitària, si de veres es vol anar cap a una sanitat pública de qualitat (en qualque comunitat, ho dubt). Hauria d'estar avesat a la perversió d'aplaudir tot el que ve d'un costat i maleir el de l'altre, però encara aconsegueixen sorprendre'm i, fins i tot, indignar-me. Que ara el senyor Matas reclami l'increment de doblers que ens corresponen segons el signat pel creixement demogràfic seria lògic si ho hagués fet abans, quan a Moncloa hi eren els seus. El cert és que se signà per imposició del ministre Montoro aPacte de Progrés i s'ha demostrat que no hi havia automatismes clars que ens atorgassin més recursos sense més debat que la comprovació del cens. Era una altra enganyifa i el nostre valent president no hi deia res. Dic valent, perquè ha sortit a defensar efons d'insularitat quan ja el tenia aparaulat amb el ministre Sevilla i ara ens vol fer creure que el guanyà, de la mà dels canaris, dissabte passat al Senat. Ens prenen per boianos: tant els és dir que en una reunió no hi ha temps per res com insinuar que allà enmig s'ha posat una demanda damunt la taula i han sortit amb ella davall el braç. El més important és saber que els peperos balears han descobert el que la resta ja sabíem: se'ns donen menys doblers per càpita que a la mitjana. També aquest descobriment deu ser causat per l'efecte Zapatero.