algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 18°
18°

No passa res...

No fa gaire, en aquestes mateixes línies alabava l'aprenentatge assolit pel senyor Matas a Madrid, però avui, així com li van les coses per Calvià, començ a tenir els meus dubtes. Pensava que n'havia après, que entenia d'una vegada com és el poder a aquest territori insular. Sabem que hi ha dues frases talismà que resumeixen a la perfecció les nostres relacions de poder: una és «com podríem arreglar això», que permet adaptar les normes als interessos de cadascú en la seguretat que tothom necessita un «arreglo», i l'altra «no ens hauríem de fer ma», perquè l'encadenat d'arreglos permet mantenir un equilibri que qualcú, el mateix ministre Matas, definí com que «aquí som un poc mafiosillos». Aquest equilibri es basa en el principi sagrat que ningú ha de pretendre menjar-se tot el pastís i anorrear l'adversari. Quan opinava dels avenços de l'actual usufructuari del Consolat de Mar era perquè creia impossible que caigués de grapes en una història semblant al cas Mapau. Com sabeu, l'ideòleg de la feta creia tenir la fórmula màgica per assegurar la majoria aPP en eParlament. Ho tenia tot calculat i, segons prometia a qui el volia escoltar, no era gens difícil anar a cercar per Sud-amèrica els «formenterencs» suficients per a fermar el decisiu escó. Conten que ja havia volgut col·locar la «pedra filosofa» al president Cañellas i que aquest, viu com una geneta, l'envià a porgar fum. Havia d'arribar a la presidència qualcú convençut de ser el més viu de tots els vius perquè de la seva mà sortís l'organigrama de l'operació impossible. La resta és coneguda i defineix perfectament el país i el paisanatge.

l l l
Seria molt fort descobrir que qualcú li ha anat amb una nova «pedra filosofa», més ambiciosa i lluenta que la múrria operació transatlàntica perquè li oferia l'encanteri de fer desaparèixer els enemics per a sempre. I el senyor Matas, entusiasmat, li ha posat el taller d'alquímia política del PP Balear a la seva disposició. La «cosa», com no podia ser d'altra manera, du camí de convertir-se en un frau a l'alçada del de «l'estampeta». El bruixot ha quedat a l'arrecer però els aprenents calvianers són a punt d'aconseguir el que semblava impossible: convertir la madrastra en princesa a causa de l'encanteri que prometia transformar-la en zombi. De res serveix que ara el president Matas digui que no és ell l'alquimista i que s'ha mantengut allunyat de les masmorres on es barrejaven les pocions màgiques que li prometien el poder i la venjança. Passava en el seu feu i eren els seus homes els principals actors. Podria fer tallar el cap a l'aprenent de bruixot i lluir-lo enmig de la plaça com a prova de la seva innocència. Però el mosso pot haver après alguna cosa -mai se sap- i ara conèixer un sortilegi capaç de dirigir l'espasa cap a un altre coll. Les forces del mal s'equilibren i anul·len, per això no passa res mentre passa de tot.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.