No vos penseu que sigui fàcil això de ser de vacances i desconnectar. És impossible si no es posen quilòmetres pel mig, i molts. Jo no ho he pogut fer i les notícies m'arribaven ben igual o amb un poc de sordina, si hem de trobar avantatges a això d'estiuejar. Qualcú trepitjà un abeller i l'encadenat de succeïts ens aporta alegria i certa esperança vers la conservació de qualque cosa. Allà cadascú però, en aquesta legislatura, mai s'havien tengut tantes esperances de veure protegides tantes quarterades com des que la UTE PP-UM escenifica el seu desamor. Cert que haurem d'esperar uns mesos. Però, a poc a poc, el goteig de galtades interposades que s'entaferraran serà per llogar cadiretes. O no, que el poder econòmic no accepta jocs amb les coses del seu menjar... «y en eso llegó (qualcú) y mandó parar».
Un dels efectes col·laterals d'aquesta trepitjada d'abeller és «la guerra de la piscina». Divertidíssima. No entraré a qüestionar el dret a la defensa de les posicions de cadascú, malgrat que s'utilitzi la mentida per aconseguir-les. Però és divertit veure com qualcú diu haver sentit por quan encara no és clar del tot que hi fos. Per exemple: el que aquí és definit com el producte d'una manipulació periodística provocada per una suposada vendetta, al passar a l'altra riba de la mar es converteix en qualque cosa que allà puguin entendre: la unitat d'Espanya, sense anar més lluny, i ningú s'empegueix de canviar l'argumentari amb la mateixa signatura i unes pàgines després. Deu ser perquè ja no tenen la possibilitat d'empegueir-se; pobrissons meus. Saber que qualque «enterao» ha fet nedar la diputada Vadel, que s'ho mirava des del costat de la premsa, fa evident que hi ha més ganes de desinformar que d'altra cosa. Això per no parlar de les irades apel·lacions al dret a la propietat o que hi hagué violació de domicili, quan ningú ha qüestionat mai que els fets succeïren en terrenys públics...
l l l
Però la majoria d'aquestes ximpleses surten de qui té interessos en el tema i mereixen ser tenguts com el que són: intents de defensa. El que ja no és tan clar o si ho és encara seria més escandalós, és el motiu pel qual el president Matas, que tenia tots els avantatges de restar mut per vacances, té la sang freda de dir la bajanada que digué: «són els socialistes els que han atorgat ús privatiu a la piscina». Venga, qui la diu més grossa! O no sap que en terrenys públics no hi pot haver usos privats, mai, i ell ho hauria de saber o encara ens haurem de creure que al ministeri només signava el que li manaven, o menteix de la manera més barroera. Seria una maniobra d'aquelles que domina a la perfecció: ara que veu les orelles del llop, en el cas d'aquesta concessió «especia» arribi als jutjats, derivar les possibles responsabilitats penals sobre un incaut funcionari mentre ell se'n renta les mans. Com sempre.
