Compixat d'eriçó

Si fos d'aquells que creuen en la mala astrugança diria que tota l'operació del govern Matas amb l'equip ciclista Illes Balears està compixada d'eriçó. El generós administrador dels nostres cabals abocà una doblerada perquè en el disseny de l'Espanya post Aznar, que havien fet amb tanta cura i després se'ls fongué entre els dits i encara no s'ho han cregut, l'esport preferit del president Rajoy, el ciclisme, no tengués com a únic representant l'Euskadi, un equip ple de propaganda de «províncies rebels» i «desafectes al règim». Els diners no eren un problema (al contrari del que passa amb els gasoil de les calefaccions escolars) i si s'havia de cercar una excusa la promoció turística té l'esquena tan ampla que l'hi fan caber tot. Ja tenim equip però ens falta l'agraït president espanyol que ens reconegui l'esforç. A més, el senyor Matas ara no sap del cert si s'ho paga aguantar l'eixabuc de l'oposició i dels mitjans de comunicació que fan conyetes amb el cost del caprici i la manca de resultats esportius i, per tant, propagandístics. A la primera que té l'oportunitat d'aparèixer talment li agradaria ser recordat, magnànim i estadista (per ara ha aconseguit, en l'àmbit estatal, plantejar un Pla Hidrològic que dividí més Espanya i els espanyols, i que tots els ciutadans sabessin on és eRasputín), va veure l'oportunitat de ficar una falca en la Menorca progressista i canviar els cromos de l'equip ciclista qüestionat per l'esperança illenca del bàsquet menorquí. Tota una jugada que el seu conseller d'Hisenda anava explicant mentre afirmava «ara ja no ens podreu criticar» amb convicció.