El golf és per a Menorca, turísticament parlant, una mena de febre terciana. Apareix i desapareix cíclicament. No hi ha manera humana de tallar-la, i allò que se'n diu guarir-la, encara menys. Adés s'enfila, adés abaixa, i quan sembla que ha desaparegut, rebrota de sobte, donant llargues nits d'insomni als meus polítics -i una feinada redactora als cronistes locals, benentès.

Ara mateix estem en un moment d'inusitada febrassa. En unes setmanes han sortit a llum tres avantprojectes -vull dir, tres tempteigs empresarials per emprendre'ls. Però no acaben aquí les novetats més peremptòries. L'Ajuntament de Ciutadella té intenció d'encarregar un estudi de viabilitat d'un golf per al seu municipi; l'alcalde des Migjorn s'ha pronunciat públicament a favor d'una d'aquestes instal·lacions per al seu terme; i, ara, fa ben pocs dies, l'Ajuntament de Ferreries ha aprovat una moció en la qual es demana al Consell de Menorca que escometi aviat la redacció d'un pla director de camps de golf, i, és clar, la moció aprofita l'avinentesa per puntualitzar que es veuria amb bons ulls que Ferreries hi sigui tingut en compte. Així, idò, el meu niell es troba atacat ara mateix d'una literal pirèxia -vull dir, d'una febrilitat que no hi ha beuratge capaç de fer-la minvar.

Els que saben a cabassos dels entrellats de l'economia, dels seus misteriosos cicles expansius i depressius, i tot el complicat galimaties que l'acompanya, haurien de fer-nos la mercè de donar-nos les claus per entendre un tan formidable dilema. Que se n'adonin que tres quartes parts de la societat no ho comprenem gens ni mica. Estem -i jo al capdavant- just a les beceroles en alta economia postindustrial, i, és clar, se'ns fa costerut d'albirar per què són tan importants, o tan nefands, els camps de golf. ¿Per què n'hi ha que els estimen com a la panacea dels mals endèmics del nostre model turístic, i, alhora, n'hi ha que n'abominen només de veure escrita la paraula, com si també la impremta en sigui un aliat demoníac? Us confessaré, per endavant -i la ignorància cal que la reconeixem per arribar algun dia a la intel·ligència-, que en totes aquestes obscures coses som un soc. No és pas que vulgui dir que som un som, sinó que som un soc, o sigui, que sóc un soc. Què em seguiu?

Per mi, parlar -a Menorca i per a Menorca- dels camps de golf és una pura sonsònia. No em fa cap horror, però. Ben enfora dels puristes del territori -els espiritualistes, diríem-, no tremol imaginant-me d'ací o d'allà de l'illa uns prats de disseny, combinats amb taques de sorra purgada, qualque bassal prefabricat, planes ondulants, un bon punt sensuals, amb un swing deliciós, i gespa rasurada pulcrament com el vellut. No, res d'açò no m'estarrufa, malgrat la palpable atmosfera d'artifici que suposa només de veure-ho. Després de moltes dècades d'entestar-nos a transformar el medi amb un estil masclista -vull dir demostrant tantíssima musculatura i duresa de formigó-, no em semblaria pas inadequat propiciar ara, com a antídot, transformacions femenines, encara que siguin a base de decorats de Disney World pels quals voleien alegres Bambi, Wendy o Mary Popins.

Açò assentat, l'angoixa fonda, el meu grop atziac, rau en què no me'ls crec prou. No em crec els golfs, turísticament parlant. ¿Realment són la gallina dels ous d'or? ¿No havíem quedat que l'única gallina -lloca, negra i de raça- d'aquest aiguabarreig que anomenam turisme era Menorca, era l'illa en si mateixa, i la dilatada tradició humana i cultural -antropològica- que du acumulada del pretalaiòtic ençà? Si damunt la nostra pell geogràfica -que tot just té les dimensions d'unes braguetes moníssimes esteses al sol- hi posam ara tres, quatre, cinc camps de golf, ¿guanyarem els doblers a gavadals? Per favor: evitem de traspuar, en aquestes alçades de la pel·lícula, la ingenuïtat de Berlanga quan feia cantar a boca plena, amb xaranga i pandereta, «Bienvenidos americanos». Posem els golfs que posem, ¿qui se'n portarà el lucre i tota la seva gamma possible, inclòs el cessant? No és que m'oposi a què els golfs aportin una ampliació de l'oferta, i per tant que eixamplem els segments de clients; és que els golfs que Menorca pot acollir només donaran de menjar a quatre -als de sempre, legítimament, no ho pos en dubte. Potser pensareu que som un nostàlgic, açò és, un perill per a la rauxa i el comerç que fan caminar el país. Més tost, som dels que no poden consentir sense remugar que Menorca sigui considerada un 'producte', una manufactura. No, Menorca és un país, bastit per l'encreuament d'éssers humans i medi, ambdós factors en estat d'interacció mil·lenària. Potser no hi ha millor golf que aquest. Ni més miraculós antipirètic per a un 'producte' atacat de febrassa.

Miquel Àngel Limón Pons, periodista