Qued a l'aguait d'esbrinar per què ses Fontanelles ara són per l'Ajuntament de Palma el que sempre han estat per qualsevol amb dos dits de seny i coneixements sobre aiguamolls i la legislació europea que els protegeix. Com que les casualitat no existeixen el tema promet ser sucós; si qualcú xerra, és clar. I no em serveix que Costes, que depèn deMinisteri de Medi Ambient, ara abanderi la protecció quan han callat tants anys. No pot ser que amb aquest bon rollo que han instaurat entre administracions ara competeixin per a veure quina és més progre i conservacionista: que els coneixem el pèl a ambdues. Només em passen pel cap dues possibilitats. Primera: la Unió Europea els ha advertit que no està disposada a admetre aquest estropellament, i ara el que menys necessiten és que des de Brussel·les es certifiqui el retrocés mediambiental que pateix l'arxipèlag. Segona: els promotors de l'atemptat ecològic no són tan amics dels que comanden com per provocar una política de fets consumats i aquest proteccionisme parcial pot servir de contrapès a altres desastres més sucosos i servils amb els poders fàctics. El que a aquestes alçades no ens creurem és un sobtat i desconegut atac de responsabilitat mediambiental ni de respecte per la natura entesa com a patrimoni comú d'obligada conservació per a generacions futures. I un be negre amb potes rosses.

l l l
Reconec que m'han despistat. Mentre atura l'atemptat a Can Pastilla, Cort beneeix l'agressió que suposarà la conversió dels envoltants de Son Sardina en camps d'estrangera gespa i hotels per saturar més l'espai i consumir més recursos i saluda com a una gran conquesta la sembrada de cotxes de lloguer en uns terrenys, de convenients propietaris, que multipliquen el seu valor automàticament a Son Fangos. Tot la mateixa setmana. Per la seva part, la burocràtica Demarcació de Costes, amagada al darrere de la grisor funcionarial i de la impossible equanimitat que d'ella s'espera, suspèn provisionalment el domini públic de la piscina del poderós Pedro J. Ramírez perquè pugui passar l'estiu al marge de la llei que davant ella ens iguala. Si qualcú estava a la recerca d'un argument per a creure que s'ho paga votar ePSOE, que les coses canvien i la llei és igual per a tots, haurà de cercar-ne un altre. Per exemple, que gestionen millor els beneficis empresarials (l'ecotaxa era la cirereta d'un pla perquè els hotels i l'oferta complementària no perdessin la rendibilitat que ara, amb el govern de dretes, perden). No voldria creure que han ideat una carambola a totes les bandes possibles: donar peixet als conservacionistes amb ses Fontanelles i assegurar-se l'estima d'aquell que ha demostrat no estimar ningú. Que a Madrid ideen una burla a la llei per allargar el procés de retorn al públic del domini públic i així fer temps perquè no se senti perdedor aquell al que, amb raó o sense, ha demostrat que no li agrada perdre. Només recordar que Maquialvelo tenia molta més classe.