Joan Riera

«Valents»

Joan Riera06/05/05 0:00

El 1914, en els inicis de la Primera Guerra Mundial, els anglesos detingueren un espia alemany que intentava enviar informació a Berlín. El condemnaren a morir afusellat a la Torre de Londres. Quan arribà l'hora de l'execució, l'alemany es girà cap a l'oficial que el custodiava i li digué: «Ja sé que no vol estrènyer la mà d'un espia». Però l'oficial contestà: «És cert. No vull donar la mà a un espia, però és un honor estrènyer-la a un valent». L'alemany va caure com els homes d'una peça: serè i amb la consciència tranquil·la.

Ahir, al Consell, PP i UM es negaren a fer un monument als represaliats mallorquins de la Guerra Civil. Aportaren arguments històrics i de conveniència política. No convertiran en marbre i acer el coratge de centenars de demòcrates mallorquins que s'enfrontaren sense pipellejar als escamots d'execució en defensa dels seus ideals. Qui nega la mà del reconeixement a un valent que dóna la vida pels altres és perquè mostra el llautó de la seva pròpia covardia. Segur que ben pocs dels que votaren en contra del monument entregarien la vida pels seus principis, el seu partit i la seva gent. Per això els esglaia el monument, perquè és l'enorme contrapunt, noble, altiu i orgullós, de la seva petitor moral, manca de coratge i misèria d'esperit.