A vegades la vida et dóna sorpreses agradables i poc importa que els motius no coincideixin amb els teus. Som un defensor acollonat deprogramari lliure. Amb els seus promotors, pens que un saber tan important no pot estar en mans de poques persones. Dic acollonat, perquè malgrat utilitz navegadors com el fantàstic Firefox, gestors de correu com eThunderbird, processadors de text com el lleuger Abiword, paquets de gestió com l'Open Office, tots ells en català... encara no m'he atrevit a passar al sistema operatiu basat en Linux, perquè em sé fluix de recursos i m'aferr al conegut com una pegellida: acollonat, ja vos ho deia. Per aquest motiu, procur llegir el que surt sobre opcions institucionals en un sentit, la de súbdits del senyor Gates, o en l'altre. Mentre, amb Extremadura al capdavant, algunes comunitats fan messions pel programari lliure, el nostre govern ni piula. Supòs que tots ells duen dins un gates en potència i el model econòmic que sospiren és l'imposat per aquest senyor (després de sospirar ser un gates de major, s'aferren a la cadira institucional per no haver de sortir a guanyar-se les sopes en un mercat competitiu; però ja ho sabeu: el somni no entén de coherències). O, també podria ser, no deuen voler identificar-se en allò que només els podria dur problemes amb les multinacionals. A més, si s'estalviassin doblers amb programes, com justificarien no comprar prou ordinadors per a les escoles? Tornaria boig si intentàs esbrinar com els funciona l'escandall de rendibilitats electorals, però cal reconèixer que els funciona. Com que és gairebé impossible que actuïn per idees, serà per manca de doblers que en els ordinadors que utilitzen els metges en els PAC els han introduït el paquet ofimàtic lliure Open Office. Una bona notícia, una sorpresa agradable. Fixau-vos que a cada passa, per petita que sigui, convoquen rodes de premsa i compilen laudatoris dossiers on apareixen com a líders en qualsevol branca i en totes les activitats. Recordau que presentassin al públic aquesta iniciativa que repercutirà, poc però favorablement, en les nostres butxaques? Per si se'ls havia oblidat, aquesta columna té el plaer de presentar-ho al públic i de fer-ne reconeixement, fins i tot si només és perquè no tenen un euro després de la tudadissa de Son Espases i de la carnisseria territorial de les autopistes. Benvinguts al club dels que creim que els programes d'ordenador no són neutrals i per això en triam uns i ens patim uns altres.
l l l
No faré una diatriba basada en els dos primers no-dos de PP3, perquè seria injust elevar l'anècdota a una categoria que no li correspon. Només mostrar la meva sorpresa per si qualcú se sorprengué. La sorpresa, la notícia de primera plana, hauria estat que de qualcú allà dins sentís la necessitat de començar amb certa pluralitat o d'intentar dissimular què són i per què hi són. La resta de l'espectre polític, a seguir la recomanació de la senyora Estaràs: a guanyar les eleccions per poder canviar la parcialitat intrínseca en els contractats.
