Albert Vigoleis Thelen (i II)

05/03/05 0:00
TW
0

Na Fiona Campbeltancava la tertúlia d'ahir amb una molt bona pregunta. La tertúlia de La Casa del Libro, integrada amb gent de cultura com els germans Villalonga, Verdaguer, Busquets i el pintor Pere Sureda, ¿eren conscients del moment històric que vivia Europa o, simplement, eren diletants de l'art i de la literatura? Albert Vigoleis Thelen ens forneix informació de primera mà a La isla del segundo rostro, que més aviat s'hauria de titular L'illa de les dues cares. Don Vigo i Beatrice han tocat pirandó tement que la imminència de l'arribada dels nazis al poder no els aportarà res de bo, sinó més aviat el contrari. I a Palma, quan Don Vigo -o Vigoleis, tant se val-, arriba a penetrar en esancta sanctorum de la tertúlia, encara no s'ha consumat la victòria electoral del nacionalsocialisme. Som encara a l'any 1932, quan el novel·lista traça aquesta instantània de Llorenç Villalonga: «Don Llorenç, l'investigador de l'ànima humana, va afegir el següent raonament: com de tots era sabut, quan un home es tornava boig tot començava en el cap, i el mateix criteri era aplicable a la bogeria dels pobles. Allò que a la meva pàtria havia començat a baix, romandria estancat i maldaria inútilment per arribar fins al cap».

-Això vol dir que no hi creia, edoctor Villalonga, en la possibilitat d'una gatera col·lectiva, com la que va viure Alemanya, a partir de 1933, amb l'adveniment al poder d'Adolf Hitler.

-No hi creia gens. I el seu germà Mique, tampoc. Els dos Villalonga, aleshores, tenen el pensament posat en una Alemanya que és tota una altra cosa: pensen en Goethe, el nom del qual ha sonat perquè se celebra el primer centenari de la seva mort. I mostren predilecció per la música de Bach i el pensament de Nietzsche.

-Tota una altra Alemanya, ben distinta d'aquella que iniciava l'aventura sinistra del nacionalisme expansiu, que fou el començament d'un llarg infern. I Thelen, que havia tocat el dos més aviat que de pressa del seu país, no els contradiu gens ni mica?

-Thelen, que ha vist de prop les orelles del llop, es mostra molt pessimista en relació a la capacitat de follia dels seus compatriotes.

-Tant?
-I més. On els Villalonga es pensaven que tot va molt bé, senyora baronessa, no hi ha cap novetat, Thelen deixa clavada la seva convicció. No creu que ni els soldats ni els psicòlegs sàpiguen res de res de l'ànima humana.

-Definitiu. Pel que em contes, em vénen ganes d'estudiar a fons Thelen i el món mallorquí que retrata.

-Idò no tindràs més remei que abonar-te a la llarga llista d'estudis del professor Germà Garcia Boned.

-I són molts?
-Déu n'hi do. Per començar, cal dir que tant la seva tesi de llicenciatura com la tesi doctoral estan dedicades a Thelen. Però, endemés, té alguns treballs que no s'han d'ignorar.

-Com és ara?
-És bàsic un llibre molt extens que resumeix una part de la tesi doctoral: La segunda cara de la isla de la segunda cara de Albert Vigoleis Thelen. Mallorca 1931-1936 (1998). Però també cal llegir els estudis sobre el tema que té a Randa i Estudis Baleàrics.

+ Vist
+ Comentat