La reunió del passat dimecres del «comitè de savis» que prepara
la reforma del nostre Estatut d'Autonomia va debatre el tractament
que el nostre primer text legal ha de donar a la llengua catalana
com a llengua pròpia del país. Els dos ponents nomenats a proposta
dels grups parlamentaris del PSM i Esquerra Unida-Els Verds,
Bartomeu Colom i Ignasi Ribas, varen defensar la inclusió del deure
de coneixement del català. La proposta va ser rebutjada per la
resta de membres del comitè. Si més no, la ponència parlamentària
redactora de l'Estatut rebrà un text amb dos vots particulars, cosa
que permetrà corregir la decisió i reparar la desigualtat legal
històrica en què es troba el català respecte del castellà.
Els detractors de l'establiment del deure de coneixement del
català al·legaran que suposa una discriminació. Els més encesos
parlaran d'excessos identitaris i etnicisme. Convé, per tant,
deixar clar que establir aquest deure significaria, simplement,
corregir la asimetria actual que el conjunt de l'ordenament legal
(Constitució més Estatut) suposa: un ciutadà de les Illes Balears
té, com a ciutadà espanyol i en virtut de l'article 3 de la
Constitució Espanyola, el deure de conèixer el castellà, i, com a
ciutadà balear i en virtut de l'article 3 de l'actual Estatut
d'Autonomia, el dret d'usar i conèixer (però no el deure de
conèixer) el català. Cooficialitat asimètrica, per tant.
En les altres comunitats autònomes amb llengua pròpia que tenen
en marxa processos de reforma estatutària, la qüestió rep
tractaments diferents. La proposta de nou Estatut Basc (el Pla
Ibarretxe) no recull el deure de coneixement, sinó que segueix la
tònica dels actuals estatuts: dret d'usar les dues llengües i
compromís de les institucions de protegir i promoure l'euskera. En
canvi, el nou Estatut català inclourà, amb tota probabilitat, el
deure de coneixement del català. En la fase actual de ponència
(fase de «primera lectura»), la proposta ha rebut l'acord de tots
els partits amb presència parlamentària. De tots: inclòs el Partit
Popular de Josep Piqué, que sembla ser més obert al reconeixement
de la realitat plurilingüe de l'estat que el nostre PSIB.
L'establiment del deure de coneixement del català a l'Estatut no
és més escandalós ni atempta més a les llibertats individuals que
el deure de coneixement del castellà a la Constitució. De fet, la
nostra legislació ja fixa aquest deure per a la població de menys
de setze anys, des del moment que estableix l'escolarització
universal i l'objectiu curricular d'assolir el mateix nivell de
competència en les dues llengües oficials. El deure de coneixement
no significa ni exàmens obligatoris per accedir a la ciutadania ni
invenció del delicte de desconeixement de a llengua oficial. Suposa
la pressumció que els ciutadans de les Illes Balears coneixen les
dues llengües oficials i que, per tant, no en poden al·legar el
desconeixement. És a dir: cap família podria argumentar legalment
que no entén el català per rebutjar una comunicació arribada des
del centre escolar dels seus fills, cap tribunal podria exigir
legalment a un compareixent que s'expressàs en castellà, cap
policia ni cap guàrdia civil podria negar"se legalment a recollir
denúncies o respostes en la nostra llengua. El deure de coneixement
establert amb caràcter general és la condició necessària pel
compliment efectiu del dret de tots els catalanoparlants d'usar la
llengua. El nou Estatut hauria de significar un pas endavant en
aquest sentit.
Miquel Àngel Llauger, portaveu d'Els Verds
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.