«Què importa tot el de més si aconseguim la igualtat de tots els ciutadans davant la llei?» deia Napoleó, que intentà la unitat dels europeus per la força de les armes. Fracassà. Però el seu mite tornà a renéixer cinquanta anys després, quan tornava a prendre cos, tímidament, l'esperit unionista. Però les classes dirigents dels diferents estats havien elegit el camí equivocat. Les grans potències només pensaven a engrandir el seus imperis respectius. Dominaven pobles, es repartien Àfrica i es barallaven pel control dels mercats mundials. Aquella ceguesa provocà la Primera Guerra Mundial i el suïcidi d'Europa. Deu milions de morts i, com a conseqüència, el nazisme per un costat i el bolxevisme per l'altre. Els nazis es creien raça superior que havia de convertir els eslaus en esclaus i exterminar els jueus. Una altra guerra dugué 50 milions de morts i la ruïna total. El domini del món canviava de Continent.
Ahir, a Roma, se signà la Constitució europea, l'inici del gran somni de la igualtat de tots els pobles i tots els ciutadans amb escrupolós respecte a cada una de les seves identitats. Aconseguir-ho ha costat més de dos segles de patiments horrorosos. El revolucionaris francesos del 1789, per simbolitzar el final dels privilegis de l'aristocràcia i la arribada de la llibertat, arribaren a prohibir l'elaboració de pastissos i ordenaren que només s'enfornàs «el pa de la igualtat». Fins a aquest punt, que avui dia fa rialles, arribaren per simbolitzar que construïen una nova societat.
Europa tindrà aviat Constitució, i té moltes possibilitats de tornar a ser gran potència mundial en un parell de generacions. Convendria, en aquesta hora històrica, no oblidar els errors i les lliçons d'un passat que vessa matances i fanatisme. Cap assoliment humà ha costat tanta de sang com el de la igualtat davant la llei.
