Ja és un miracle que de la reunió de presidents autonòmics celebrada ahir en sortissin contents tant Zapatero com Fraga. D'altres, com Jaume Matas, més en la línia oficial del PP, es mostrà escèptic. Però en conjunt aquesta trobada no es pot considerar un fracàs. No ho pot ser mai perquè obeeix a una necessitat objectiva de l'Estat espanyol. No és possible avançar en l'estat de les autonomies i perfilar formes de convivència federal sense l'enteniment o, almanco, la comprensió de tots els presidents. L'arrelament dels autogoverns és tan gran ara mateix, que el que pugui decidir Moncloa o fins i tot el Congrés dels Diputats té un abast limitat. La cohesió d'Espanya només serà possible dins el marc de l'enteniment de les autonomies. És allà on es comprendran els problemes de bascs, catalans o balears, o per altre costat la solidaritat amb les comunitats més deprimides.
En realitat, s'ha començat a avançar cap a una nova forma d'Estat. El centralisme està deixant de tenir sentit a marxes forçades. La macrocefàlia de Madrid és un entrebanc que entorpeix el desenvolupament sostingut i solidari dels territoris més dinàmics. I això és vàlid per a les polítiques econòmiques, sanitàries o educatives. Però també per assolir el reconeixement de la multiculturalitat i plurilingüisme espanyols. Madrid ha d'entendre que la Pell de Brau és un conjunt de nacions i de cultures que només poden aspirar a l'enteniment des del respecte i la comprensió. El que ja és del tot inútil és el dirigisme madrileny. I no ja per curt de mires -que ho és molt- sinó per absolutament incompetent a l'hora de d'aportar solucions. Madrid és l'unidimensionalitat i l'uniformisme. Si Zapatero ho comprèn, el futur és esperançador.
