Sort que no estava amb totes les facultats físiques que, si no, el senyor Matas ens fot la cartera mentre l'aplaudim. I és que s'ha de tenir una habilitat especial, superior a la d'un prestidigitador televisiu, per desplaçar la mirada de tothom cap allà on ell no en pot ser responsable. Des d'un parlament de comunitat autònoma, amb la normativa actual, parlar de fer un nou Règim Especial de Balears i, a més, que inclogui mesures fiscals, és un exercici de distracció increïble. Increïble perquè aconseguí ser portada i protagonitzar una part important de les intervencions de l'oposició sense haver dit, ni tan sols, si disposava del suport del seu grup parlamentari en el Congrés espanyol, que és on es poden decidir aquestes coses. És clar que si oposició i premsa no li retreuen la manca de competències en allò que proposa no és culpa seva. Ell, com a presoner de les seves mancances, té el dret de fuga; i s'escapolí. l l l
Ho va fer al davant les càmeres, amb llum i taquígrafs, i ningú li va fer avinent la contradicció de dur com a gran proposta una competència d'una altra instància. A la vegada, punyia al PSOE amb temes que ultrapassen, de molt, les capacitats del carrer del Miracle "les úniques presents a l'hemicicle del Círculo Mallorquín" o s'espolsava responsabilitats sobre la desmesura del creixement urbanístic amb el contundent argument de què són competències dels consells insulars. No record ningú que li enumeràs la quantitat de disciplinats diputats populars presents a la sala que configuren les majories responsables de l'aprovació dels plans territorials a Mallorca i a Eivissa-Formentera, ni l'estupidesa de presentar-se com a responsable de la construcció d'innumerables infraestructures sense voler saber a quina població han de donar servei ni quins nuclis urbans relacionen. Ara resultarà que les carreteres no es fan en previsió de creixements poblacionals i que quedaran saturades només s'inaugurin. Au ves! l l l
Quan digué que el govern central pagaria les carreteres, «es posin com es posin», ningú li demanà si es referia al preu pactat, al sobrepreu que les han licitades o a les despeses financeres que s'hauran d'afegir si s'endarrereixen els pagaments. Clar que pagarà el signat, però si només paga el signat, el govern Matas ja té un greu problema. Però hi ha un paral·lelisme que no sorgí i és d'aquells que fan evident el maniqueisme de certes propostes. Cert és que el PSOE prometé elevar al 50% el descompte aeri al llarg dels quatre anys de la legislatura. Com també és cert que el PP prometé reduir, fins a fer desaparèixer al final de la legislatura, l'impost de successions. Haguessin pogut fer una proposta de canvi de cromos virtual: si el govern d'aquí avança els doblers dels descompte aeri, a l'espera que el govern central els reembossi, aquest, per boca de la senyora Armengol, podria proposar avançar en descompte en l'impost de successions i, al final, fer números. Si aquesta és una proposta estúpida que, evidentment, desequilibraria les previsions d'ingressos del Govern de les Illes Balears, l'altra, què és?
