Ahir va fer vuit dies que va tancar el Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona, amb un acte de cloenda digne dels grans esdeveniments: discursos, actuacions musicals i espectacle piromusical imponent.
Jo ho vaig veure per la televisió i vaig trobar que els organitzadors ho havien programat prou bé. He de confessar que en general em va agradar força. Però com que no hi ha res perfecte hi vaig trobar una errada, una errada greu.
Una de les actuacions va ser la del cantant català Jaume Sisa, que, acompanyat d'un cor multiètnic va interpretar la seva famosa cançó Qualsevol nit pot sortir el So. El cantautor galàctic va començar amb una versió clàssica del seu tema fins que, arribats a un cert punt, s'hi incorporava un grup de música àrab, el qual en feia una versió adaptada a la seva llengua, als seus ritmes i als seus intruments tradicionals. Més endavant un conjunt hindú en feia també la seva versió. Seguidament una cantant mexicana, acompanyada d'un grup de mariatxis, interpretava un trosset de Qualsevol nit pot sortir el So de en castellà i a ritme de ranxera. Fins aquí res a dir. Ho vaig trobar molt adient per a un esdeveniment que pretenia ser un reflex de la diversitat cultural del món i una veu a favor de la seva preservació i potenciació. El problema va aparèixer quan, després de les interpretacions personals de cadascun dels músics, tots ells varen concloure el tema conjuntament cantant en castellà.
No som tan ingenu de pensar que els organitzadors de l'acte no hi havien caigut, però el missatge que es va transmetre al públic es carregava una bona part de la feina ben pensada i ben feta dels minuts previs. No varen acabar cantant cadascú en la seva llengua, que hauria estat el més coherent amb els objectius que pretesament defensava el Fòrum, ni tampoc en la llengua pròpia de la ciutat i el país al qual es celebrava, que tampoc no hauria estat malament, sinó que va ser en castellà. D'aquesta manera ens venien a dir que tot això de la diversitat de cultures i llengües està molt bé, que s'ha de conservar i defensar, però que quan hem de fer una cosa tots junts, ho hem de fer en castellà, un idioma a qui s'atorgava, d'aquesta manera, un paper especial, de pont entre les cultures, d'encarnació de valors d'universalitat. Ens veien a dir que les llengües i les cultures no estan totes al mateix nivell, que n'hi ha algunes que serveixen per expressar els sentiments de la pròpia col·lectivitat, però que n'hi ha com a mínim una altra que, a més a més, també té un paper com a nexe d'unió entre els pobles. Talment com ens volen fer creure alguns, que ens diuen que el català està molt bé per comunicar-nos entre nosaltres, que pot ser oficial a casa nostra, això sí, compartint l'estatus amb el castellà, però que quan hem de parlar amb algú de més enllà les nostres fronteres, el que cal és usar el castellà, que és un idioma universal i deixar-nos de localismes reductors. No sé si tu, estimat lector combregues amb aquestes idees, esper que no, però el que és segur és que els responsables del Fòrum sí.
