Fa devers un mes que l'escriptor Lluís Maicas en aquest mateix diari i en el seu Quadern de viatge escrivia sobre la por personal i general dels pares a les malalties, accidents i altres perills existents que podien afectar els seus fills, però també havia experimentat una certa temença que adquirissin alguna vocació religiosa o política a certes joves generacions, encara que finalment el seu interessant article fos per explicar la difícil justificació que els fills de les classes treballadores s'inclinin per romandre a l'ombra o a la claror dels qui dirigeixen partits de dreta, que tot i les seves excepcions, tenen molt clar que les seves principals metes són prosperar, enriquir-se i comandar (això també ocorre a massa gent d'esquerra), i aquests tres verbs sempre solen provocar que d'altres persones s'empobreixin, s'arruïnin o no els quedi més remei que obeir. Des del moment que vaig llegir-lo vaig pensar que existien uns temors més justificats que uns altres, i que havia d'exposar el meu pensament, constatat i comprovat a través de la professió, de l'estudi i de l'experiència, encara que sempre existeix un marge d'error. Més d'un mes després, encara he sentit la necessitat d'escriure sobre la confiança o la temença en l'educació dels nostres fills i filles. La prevenció contra les malalties i contra els accidents o contra la droga es pot fer a partir de practicar la medicina preventiva, conduir qualsevol vehicle amb moderació quan els nostres fills són petits i explicar-los perquè aquesta és la millor manera de menar-lo i evitar posar-los en contacte amb les drogues a través del tabac o de l'alcohol, encara que sigui en dies assenyalats (festes, bodes, aniversaris, etc.). Respecte a les altres drogues i a qualsevol de les qüestions anteriorment citades serà molt important tenir una bona relació i explicar amb pèls i senyals tot el que se sap sobre aquests perills existents i tant de bo que haguem tengut la sort d'enviar els nostres fills a una escola on també s'expliquin aquests riscs existents d'una manera semblant. Això se sol fer així si tenim contacte amb el professorat i amb l'AMPA, i explicam i contribuïm a difondre quins són els nostres desigs respecte de l'educació. Serà interessant que haguem demanat el Projecte Educatiu del Centre, que ens l'haguem llegit i ens podrem fer una expectativa de quins són els valors que pretén inculcar l'escola en els seus i les seves alumnes, els nostres fills i filles. De totes maneres i per molt que haguem dedicat temps a l'educació dels nostres infants, sempre hi haurà un marge de perill, que es deurà a l'atzar, a la mala conducció dels altres, a un oblit de les mesures preventives, o a qualsevol altre fenomen de mala sort o de casualitat.
Però respecte de la qüestió de la vocació política o religiosa, s'ha de dir que aquestes no depenen tant de l'atzar com de la nostra tasca educadora, que no té res a veure amb tasca manipuladora. Si hem aconseguit tenir temps suficient per viure amb els nostres infants; si hem jugat amb ells quan ho han desitjat; si hem vist la televisió junts i hem explicat les coses més extraordinàries o escabroses; si hem aclarit els seus dubtes i hem ampliat els seus coneixements; si hem aplicat la màxima, primer oriental i després de moltes religions, sobre l'estimació a un mateix i als altres; si les nostres explicacions de paraula sempre s'han vistes corroborades pels fets; i si, a més, no hem estat hipòcrites ni egoistes, és molt difícil que els nostres fills i filles acabin tenint una vocació religiosa o política de signe contrari als nostres principis. En temps passats, quan molts alumnes residien tota la setmana en col·legis de religiosos, se solien omplir els seminaris, encara que molts després sortien perquè hi havien entrat sense vocació.
Avui, els pares i les mares, han de tenir confiança en l'educació que imparteixen, perquè si hi dediquen temps, si viuen amb actitud d'ajuda i estimació cap als altres i no amb actitud d'enriquiment i escalada personal, poden confiar en l'educació que imparteixen sense temor.
