Els canons d'agost

Aquest agost s'acompleixen noranta anys d'un fet fonamental: l'inici de la Primera Guerra Mundial. El conflicte esclatà en una època de relativa estabilitat i progrés econòmic. Havien de ser tres mesos de canonades «per acabar amb tots els canons». La guerra era fruit de les gelosies de les potències de l'època, que competien per l'hegemonia dels mercats mundials. Era més una demostració de força que la voluntat de desfermar un conflicte planetari. Però d'aquell caos va néixer un procés històric que per molts encara no s'ha tancat: comunisme, nazifeixisme, descolonització del tercer món, conflictes en diferents països musulmans, 11-S, Iraq... Noranta anys en què d'una guerra s'ha passat a una altra sense possibilitat de tancar les ferides. Per què li és tan difícil a la humanitat aprendre la lliçó del 1914? Més encara: de manera embrionària, ja es tornen a intuir les tensions existents entre les grans potències que acaben per determinar la seva estratègia bèl·lica. Mentre els Estats Units atacaven l'Iraq amb tota la seva potència i capacitat, la Unió Europea se'n va mantenir al marge i no amagà la seva disconformitat amb aquesta decisió. Sembla ja evident que els interessos europeus són cada cop més contradictoris amb els nord-americans. Mentrestant, Àsia està explotant com a potència econòmica. Du això, de manera lenta però irreversible, cap a un nou conflicte planetari? És necessari reflexionar molt sobre el gran desastre del 1914: mai els governants s'han d'embarcar en una guerra sense calibrar-ne al màxim les conseqüències.