El batle de Calvià, Carlos Delgado, encara no du un any en el càrrec i ja té problemes seriosos amb els seus socis d'UM, farts del seu desmesurat afany de figurera. La manera de comportar-se de Delgado recorda la de Paco Obrador, batle durant els anys vuitanta, que arribà a patir síndrome d'Esperit Sant i es feia omnipresent per tots els racons del terme, estirant tentacles i asfixiant tot el que tenia devora. Aquest és l'actual problema del batle, que de manera conscient o insconscient intenta llevar tot el protagonisme que pot al cap d'UM, Isidre Canyelles.
Convendria que Delgado fes una cura d'humilitat abans que sigui massa tard i que recuperi aquell esperit de diàleg que el va fer un candidat creïble enfront de la socorrada Margarita Nájera, que acabà el seu mandat fent xulades a la seva pròpia ombra. Seria necessari que l'actual batle deixàs de banda les males companyies que li han fet creure que és un nou Jaume I, capaç de dispersar els sarraïns amb la seva sola presència. S'equivoca greument si s'escolta segons quins fantasmes, perquè acabarà ofegat dins la seva pròpia prepotència. El poder emborratxa pertot arreu, però a Calvià, on es manegen molts doblers en un ambient sovint de semiimpunitat, la poltrona pot arribar a causar delirium tremens. Delgado ha de recapacitar i tornar a ser aquell al·lot dels pòsters electotals, riallós i amb una tassa de cafè a la mà. Però si s'encabota en convertir-se en divinitat, acabarà essent titella dels mateixos que, qualque dia, el deixaran tirat. Delgado ha de saber ser un soci lleial i amistós d'Unió Mallorquina, i ha de saber imposar l'autononomia municipal perquè ningú no faci experiments amb ell ni el manegi per a qüestions inconfesables. Seria trist que quedàs en minoria i que, a sobre, li esclatassin a la cara alguns dels seus errors.
