Pel que el vulgui anar a cercar, hi ha una excavadora de carbó valorada en dos milions d'euros que regalen a França. El problema és que és davall d'una mina i l'extracció podria costar més del que val. A partir del dilluns el que condueix màquines d'aquestes des de fa anys a la mina de La Houve l'abandonarà perque es rovelli. Avui França tanca la seva darrera mina de carbó, a la regió de Moselle, prop de la frontera amb Alemanya. Divendres es tragué la darrera tona de carbó francès, una part del qual es repartí en pedretes de souvenir per als miners. Tot el carbó que consumeix França ara ve d'Austràlia, com la major part del carbó que consumeix Europa. El nostre continent acaba els recursos. Noruega i Escòcia estan acabant el gas natural que hi havia a la Mar del Nord. El Regne Unit, per exemple, que tancà les mines de carbó en els setanta i vuitanta, havia mantingut la independència energètica gràcies al gas i al petroli de la Mar del Nord. Els bons temps, i el gas, han acabat i ara Londres construeix un gasoducte enorme per portar gas de Sibèria. Tots, un a un, passam a dependre de l'energia de fora. Qui pensa que les guerres com la d'Iraq seran cosa del passat han de mirar les estadístiques sobre les fonts d'energia que tenim a Europa. Londres ha decidit que li convé ser molt amic dels russos, per exemple. El nou tracte que rep Líbia és part del mateix trencaclosques. Però no ens hauria de sorprendre, el declivi ha estat molt llarg. El 1947 a França hi havia 360.000 miners de carbó. Enguany en quedaven 280 que treien carbó i dos o tres mil que es dediquen a la rehabilitació de l'entorn de mines ja tancades. Dilluns no quedarà cap miner francès. Moltes escoles duran els alumnes a visitar La Houve. Avui se celebra una missa i es fa un homenatge als «fills del carbó», amb música composta per a l'ocasió. Tants periodistes s'interessen ara pel tema, però mai ho han fet per la seva situació precària els darrers vint anys. És un record més de la necessitat de prendre amb seriositat les energies alternatives.