algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

Problemes i símptomes

És curiós com pretenen interpretar els problemes com si fossin símptomes d'uns altres, i tot per no haver de reconèixer quin és el primigeni que ens condiciona tota la resta. Ho heu entès? No ho crec, perquè jo, que ho he escrit tot solet, encara em faig creus de fins on puc embullar la troca. El cas és que els darrers temps -per ser exactes, des que l'Ajuntament de Palma ha fet qualque passa per a fer una ciutat més tranquil·la i llevar un poc de protagonisme al cotxe per retornar-lo al ciutadà-, els que s'hi oposen cerquen arguments i s'aferren a l'emblanquinat. Comprenc que fa mal reconèixer la manca d'idees per adaptar els negocis (perquè els que s'hi oposen no són mai els residents) als nous temps i fer qualsevol tipus de dolorosa autocrítica. Però aquesta humana limitació no justifica haver de sentir collonades que atempten l'autoestima de qui les sent. I no hi ha cap motiu per a empassar-se que l'existència de molts locals comercials buits, amb el cartell d'Es Lloga o Es Traspassa posats, és un símptoma inequívoc de les nefastes conseqüències que les limitacions al trànsit de cotxes té sobre el teixit comercial dels barris.

Per arribar a una conclusió tan rotunda com aquesta abans caldria fer un estudi un poc més seriós que aquest sil·logisme maniqueu: hi havia cotxes i els comerços funcionaven; si no funcionen quan han restringit la circulació és que els cotxes aporten valor insubstituïble al negoci. Per a mi, el problema primigeni és una altre, per cert, vergonyosament desaparegut d'aquesta anàlisi simplista. Si al costat de cada cartell d'aquest que, segons els comerciants, assoleixen la categoria de pancartes contra la política de l'Ajuntament, hi aparagués escrit amb lletres de la mida del trementista Es Lloga el preu pel qual s'ha posat en el mercat, sabríem que no són els vianants els enemics dels negocis. En primer lloc, la cobdícia dels propietaris, empesos per una bimbolla immobiliària que tant agradava al govern Aznar, dificulta equilibrar els comptes del negoci, per no dir que el fa impossible. Després, podríem responsabilitzar els governs municipals, no per posar ordre en el trànsit, sinó per haver arribat a vergonyosos pactes d'urbanisme a la carta amb els poderosos grans comerços, els quals no han pagat les barbaritats que es demanen en els espais de la ciutat perquè el consistori de torn ha consentit requalificar terrenys a la perifèria, almanco, dubtosos. És el preu de l'espai on el comerç no lluita amb igualtat de condicions, no en accessibilitat que és fàcilment substituïble per la proximitat, el bon servei i altres característiques pròpies del petit comerç. Per cert, aclarits aquests «petits detalls», un rigorós estudi de mobilitat no hi seria de més. I un debat obert sobre la ciutat que volem, com fer-la i a quin preu, tampoc seria una cabòria d'utòpics benintencionats, sinó la garantia que el model implica a tothom i no respon als interessos d'un petit grup que posa els seus beneficis per damunt dels de la col·lectivitat. Digau-me innocent.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.