Som un home de sort. Arrib flastomant al Parlament, perquè d'anar de burocràcia se m'havia fet molt tard i ja em temia les misses dites, quan top de ple amb l'excepció que confirma la regla no escrita que al senyor Matas el molesta perdre el temps devers un legislatiu tan allunyat del que li agrada: el poder. Perquè, el resignat president s'encamellà en el cadafal de l'hemicicle per a fer saber al món sencer -no s'hi posa per poc- que anava ferit de «talante», com tothom que vulgui ser cosa en l'Espanya actual. Pel que vaig poder comprovar, els seus seguidors tenen el privilegi d'entendre'l: que no tothom ha estat dotat per a tal alta empresa i n'hi ha com jo, i de més vius, que encara ens demanam què volia dir, per què ho deia i per què assolí el protagonisme. Vaig recordar que ja en el discurs d'Investidura s'havia esforçat a citar l'hermenèutica, com a paraula culta que queda molt bé amollar com qui l'entén, i no se n'havia sortit gaire afavorit entre aquells que no han d'anar al diccionari quan la topen. Deu ser a això al que es referia: a interpretar els textos a la recerca de qualque contingut. I, malgrat que asseguri que «en definitiva, lo que volia deixar clar...», a cap dels no adscrits a la seva disciplina se'ns va fer la llum de per què l'educació té uns costs afegits per la insularitat, a compensar peRègim Especial de Balears. He pensat en el transport dels llibres de text, però no em sembla suficient com per a demanar-ho amb la fruïció que ho fan aquests conversos a la reivindicació al govern central.

No tir la tovallola i un dia, d'argonauta de l'hermenèutica, trobaré el perquè l'educació i la sanitat s'han d'incloure en les demandes sobre compensacions per la insularitat contemplades en eREB. Per ara, m'entretendré en aquesta divertida batalla entre els socialistes conversos al règim especial i els matistes acabats de desvirgar amb la lluita contra Madrid. Tanta coïtja afecta el president Jaume, «lo resignat», com per amollar que, en aquest tema, «la col·laboració dels socialistes és molt important, per no dir imprescindible». Amb tota probabilitat, la manca d'entrenament en les tasques parlamentàries el confongué i volia dir que ePSOE, després de14 M, és imprescindible, per no dir necessari. Però, dir-ho, cou molt i se'l veia amb poc cos per l'escaldadura.

No esgotaré les esperances d'entendre que una qüestió tan cabdal per les Balears, com ser compensades per la insularitat, pugui mantenir-se en debat permanent més d'una dècada i amb les posicions tan poc coherents que, d'una legislatura a l'altra, s'intercanvien i es confonen.

Bé, potser el «talante» obri el miracle d'acabar amb el debat i començar amb els beneficis. Ahir, sense anar massa lluny, acabaren per aprovar un collage entre els dos interessos, que no posicions. I l'aprovaren per un assentiment amb tant de «talante» i bones maneres, que no va ser necessària ni la presència de diputats tan importants com la senyora Munar.