Com a espanyols

Ho deixarem aquí, que n'hi de sensibles capaços de no atorgar-me el dret a tenir els mateixos sentiments que la televisiva companya de l'Urdaci. Mira que també em dedic a això de l'opinió amollada pel mig de la informació i som, segons diuen els papers, divorciat de condició, però n'hi ha amb drets que altres, per molt que facem lectura comprensiva dels textos constitucionals, ni coneixíem. Però ja vos he dit que millor no seguir per aquest camí. Prendrem l'altre, aleshores, i quedarem a l'espera del que diu el cardenaRouco i tota la seva cort episcopal d'aquest costum tan poc cristià de fer Pasqua abans de Rams. Com que avui la cosa va d'excepcions, potser també en aquest tema la reial parella té butlla i la santa mare Església considera un principesc dret això de tastar la carn abans de comprar-la. Potser un espanyolíssim dret vaticà a l'alçada de portar «peineta» en presència del Papa: que jo d'aquestes coses no en sé gaire i només xerr pel que sent. I d'apologia de la castedat prematrimonial se'n senten sermons cada dia, les encícliques papals en van plenes i, quan se l'entén, Joan Pau II hi fa referència. Per no parlar dels improperis que, els mateixos bisbes orgullosos de celebrar les noces reials, llancen contra els anticonceptius d'obligat ús en aquests casos, especialment si no es desitja un vestit de núvia amb més coa pel davant que per darrere. Però als bisbes els assisteix la fe que a mi em manca i poden creure, per poc que s'ho proposin, que la presència de quatre guardaespatlles en aquest viatge de plaer (oficial, no consta, i d'investigació, tampoc) era per a protegir la parella de la seva pròpia i natural tendència. Que és coneguda arreu del món la fogositat pròpia dels espanyols, i com a tals els tractaren a l'aeroport de Miami.