La setmana passada l'Institut Nacional d'Estadística (INE) feia públic el darrer estudi de la immigració estrangera sobre el conjunt de la població espanyola. La introducció de l'anàlisi aporta la conclusió geogràfica: Catalunya, País Valencià, Madrid i Balears són les comunitats a les quals localitzen el seu somni europeu els immigrats. És a dir, és el producte demogràfic -encara més evident si s'hi suma la migració interna- d'una Espanya amb un desenvolupament tremendament desequilibrat. Amb l'excepció madrilenya per raó capitalina, les zones que atreuen mà d'obra, símptoma inequívoc que l'activitat econòmica és la més important, és la mediterrània formada per les comunitats autònomes la federació de les quals prohibeix la Constitució. És aquí on hi ha l'activitat econòmica més dinàmica i per això són les més atractives per a la immigració. Les tres són litorals. És sobretot el turisme la seva locomotora econòmica. Cada vegada més. Suficient, la dada, per demostrar un desequilibri en el desenvolupament intern espanyol que justificaria com a mínim dedicar un ple monogràfic a la qüestió en el Congrés dels Diputats. Mai no s'ha produït. Mai ningú no l'ha demanat. Si ens fixam en la part que ens toca, resulta que a les Balears tenim una evolució de població recent marcada per la pràctica duplicació dels efectius demogràfics en només trenta anys. En efecte, oficialment, la població de fet de 1970 era de 558.287 persones, mentre que l'actual arriba a les 947.612. Un 70% d'increment. El que passa és que en el 1970 el nombre de residents no censats era minúscul mentre que ara és molt elevat, si bé ningú no el coneix amb exactitud. El resultat real és que, amb tota probabilitat, el nombre de persones vivint ara a les Balears -sense tenir en compte l'impacte de residents temporals ni dels turistes- duplica el de tres dècades abans. Aquesta circumstància, completament nova en la història contemporània illenca, suposa un impacte social de magnituds desconegudes. La simple observació directa a qualsevol indret illenc, això sí, confirma la sensació general que som molts i que tenim noves necessitats. Ho veiem a les carreteres, ho patim als hospitals, ho escoltam als cafès, ho percebem pels carrers, ho notam a les escoles... Malgrat l'evidència empírica particular de cadascú, no tenim coneixement real de l'impacte global: de quines necessitats reals tenim en llits hospitalaris i en metges, en aules i professors, en transport públic i carreteres, en intermediadors culturals i en infraestructures d'acollida... No ho sabem, tot això, perquè la nostra màxima institució representativa, que és el Parlament, mai no ha tengut temps per crear una comissió d'estudi sobre el particular. Ni, tan sols, per dedicar un ple monogràfic a la qüestió. Per demanar comissions d'investigació sobre tot l'humà i el diví, per fer mocions de crítica o suport a les més peregrines qüestions, sempre han tengut temps i ganes. Pel canvi social i l'impacte provocat, mai. Simplement deu ser que no els interessa als nostres cappares provincials. A cada una de les illes, per altra banda, el fenomen afecta de manera diferent. Poc té a veure el cas eivissenc amb el menorquí, ni el mallorquí és el mateix que els altres. Perquè per l'extensió geogràfica i l'increment de població respectiu, a cada àmbit les necessitats producte de la creació de les quatre noves societats insulars són diferents. Doncs bé, tampoc cap grup present en qualsevol dels tres consells insulars ha tengut mai l'ocurrència de perdre-hi una mica de temps. No els interessa.
A Palma, finalment, tant les dades de l'INE com les municipals del padró, les quals aquest diari ha publicat la darrera setmana, denoten que l'increment de població ha tengut, a més dels efectes abans referits a partir de la suposició general des de l'empírica constatació particular, la nociva i molt perillosa conseqüència social de creació de grans guetos en barriades hiperpoblades i amb dèficits brutals d'infraestructures. Naturalment, tampoc els grups polítics presents a l'Ajuntament han disposat de temps fer un ple o crear comissió d'estudi sobre el tema. Així que quan el lector escolti a un, qualsevol, dels nostres polítics dir que està preocupat per les conseqüències de la immigració i del canvi social, només pot tenir un dubte: si menteix o és un demagog.
