El centrisme

TW
0

Aznar ha deixat les coses fàcils a Zapatero. Després de l'espectacular escorada cap a la dreta impulsada pel líder del PP aquests darrers quatre anys, el pròxim president socialista es pot limitar a fer una política centrista per deixar content el seu electorat i també un segment de les bases simpatitzants del PP que han quedat esparverades amb exhibicions hiperespanyolistes com la bandera-pista de tennis que va ser enlairada en el cor de Madrid. Zapatero té ara l'oportunitat de tornar a centrar les coses i a treballar a partir del diàleg i la negociació. En el fons aquest és el missatge que li han llançat uns electors que no volen ni bandades ni canvis radicals, sinó la reconducció dels interessos generals cap a la normalitat de fer les coses sense estridències ni il·luminismes.

Zapatero és un home amb sort. En altres circumstancies li discutirien la seva «tercera via», és a dir, una praxis sociademòcrata molt moderada i un suport obert i decidit als empresaris i a l'economia productiva. Però en la conjuntura actual tothom aplaudeix aquesta estratègia. En realitat, el PSOE s'ha de limitar a recuperar l'esperit de moderació i centrisme que ha marcat els millors moments de la política espanyola des del 1977 fins ara, incloses les primeres legislatures de Felipe González i la primera d'Aznar.

I aquest estil pot fàcilment contagiar el PP del postaznarisme. Si els conservadors fan examen de consciència comprendran perquè tants i tants ciutadans no es varen creure la versió del Govern dels atemptats de l'11-M. Qui tensa massa la corda acaba per perdre credibilitat. I això és exactament el contrari del que ha de fer Zapatero. Espanya necessita una passada pel centrisme, per la recuperació del debat cap a l'aprofundiment autonòmic, per avançar cap a la reforma dels Estatuts, per sentir que tothom és escoltat a Madrid. Comença uan segona transició entesa com a recuperació dels valors democràtics.