Denuncien la imposició del castellà als panells lluminosos de diverses carreteres de Mallorca

Marc legal i obligacions institucionals

Segons l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, el català és la llengua pròpia del territori i, en conseqüència, les administracions públiques estan legalment obligades a garantir-ne l'ús normal, oficial i preferent en tots els àmbits de la vida institucional i pública. Aquesta previsió legal no és merament simbòlica, sinó que implica un compromís actiu i concret per part de les institucions per a assegurar que el català tengui una presència real, efectiva i predominant en l'espai públic, en igualtat de condicions amb el castellà.

Aquesta obligació es desplega de manera específica a través de la Llei 3/1986, de normalització lingüística, que estableix els criteris que han de seguir les administracions a l'hora de fer ús de la llengua pròpia en àmbits com l'educació, els mitjans de comunicació, l'atenció al públic i, especialment, en la senyalització institucional. En aquest sentit, la llei és clara en l'article 14.1: «els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana». Per això, la Plataforma remarca que «qualsevol rètol, indicador o cartell que en faci referència ha de respectar aquesta normativa».

A més, la senyalització pública -com ara la viària- s'ha de fer segons el que indica la Llei de normalització lingüística a l'article 15: «La retolació pública, es farà en llengua catalana, acompanyada si calgués de signes gràfics que en facilitin la comprensió als no-catalanoparlants. La retolació en català i castellà s'emprarà quan així ho aconsellin les circumstàncies sociolingüístiques».

«Aquest marc normatiu té per objectiu protegir i promoure una llengua que, històricament ha estat minoritzada i garantir que pugui exercir plenament la seva funció com a vehicle de comunicació, identitat i cohesió social a les Illes Balears», apunta la Plataforma per la Llengua.

Una qüestió de drets lingüístics i cohesió social

Com a entitat que treballa per a defensar els drets lingüístics, sostenen que la presència del català en exclusiva en la senyalització pública «no només és una obligació legal, sinó també una eina fonamental per a la cohesió social i la igualtat lingüística». Més encara: «un paisatge lingüístic normalitzat és el millor ambient per a l'aprenentatge del català per part dels nouvinguts, que viuen la necessitat i la utilitat d'aprendre la llengua del lloc que els acull».

La Plataforma remarca que el català, com a llengua que es troba en una situació d'emergència lingüística, «necessita un impuls actiu i d'una política lingüística valenta per tal d'equiparar-se en drets i presència real amb el castellà. La senyalització pública és un element clau en aquest procés, ja que forma part de l'entorn visual que construeix la identitat lingüística d'un territori».

Per això, insten el Consell de Mallorca a «revisar i corregir immediatament la senyalització que no compleixi la normativa, a vetlar pel compliment estricte de la legalitat vigent i a actuar amb responsabilitat en la defensa de la llengua pròpia, que és patrimoni de tota la població mallorquina».