Valor afegit i llibertat

Jo mateix, no fa gaires dies, em felicitava que enostre govern (i això de nostre ho dic amb menys convicció que ells, que pretenen governar només pels que els han votat) se n'hagués adonat que les competències d'ensenyament varen ser mal dotades pel Govern central i vergonyosament acceptades per l'anterior executiu del senyor Matas. Ens manquen molts de doblers per tenir un ensenyament de qualitat que ens permeti afrontar amb garanties d'èxit un futur de globalització i deslocalització d'empreses. Què n'heu sentit parlar, de qualque cosa semblant? Heu reconegut, enmig de litúrgies partidistes i delictives propagandes, qualque argument que ens comprometi a tots en la configuració d'una societat més culta i tècnicament preparada? No, o jo no he vist que es dediquin recursos dialèctics a fer-nos còmplices d'aquest esforç, sense el qual -i convé dir-ho fort i clar-, quedam condemnats a ser una societat de cambrers, jardiners i empleats de multinacionals de serveis. De fet, el bessó argumentari del que hauria de ser un projecte engrescador, pel qual es demanda una sucosa inversió, és la consecució de la lliure elecció de centre. Res de futur, de societat moderna o, si voleu reduir-ho al que tots entenem, competitiva. No, del que es tracta no és de sembrar en educació per recollir els fruits en una o dues generacions de nins, sinó d'arreplegar vots a curt termini a força de tenir contents els pares que així podran eludir molestes companyies interclassistes d'immigrants. De tenir contentes les sectes religioses, ja ni en parl, perquè hi va implícit en tota maniobra feta pels neocons.

I tot aquest despropòsit unit a l'esquer electoralista de poder triar la llengua de l'ensenyament. Per què voldran triar la llengua, si no és per dividir la societat a la rendible manera d'Euskadi? Pens que, a curt termini i sense arribar tan lluny en les anàlisis, el que volen és arreplegar vots. Vots de castellanoparlants pels quals el català és una altra assignatura a superar i res més que això: poden fer vida sense cap necessitat d'ella, ni afegeixen cap prestigi ni sentiment de pertinença a la comunitat per utilitzar-la. Vots dels capsdefava que encara confonen llengua i parla, idioma i dialecte, i mantenen viva la flama del debat testicular entre català i mallorquí. Vots dels mallorquins que no senten cap necessitat d'integrar els altres, perquè, llevonces, si la llengua que els defineix en la intimitat fos dominada per tothom, no tendrien excusa per sentir-se superiors... Això és el que cerquen i, amb propaganda d'indubtable il·legalitat en temps electoral, ens han venut com a gran conquesta: vots. Mentre aquí ens venen la moto d'una llibertat que no ens garanteix la del demà, a altres indrets d'Europa edebat educatiu és sobre professors de suport, ràtio d'ordinadors/alumnes, ensenyaments artístics, complements extraescolars, beques per a la igualtat d'oportunitats, sostenibilitat en les ciutats, cultura, integració i diversitat... per assegurar el que en economia se'n diu valor afegit; que no és, precisament, el que circula en maletins.