La UIB, indignada

No és bo per a cap Govern enfrontar-se amb la màxima institució docent de la seva comunitat. Però el conflicte lingüístic ha congelat les relacions del Consolat de la Mar i bona part del professorat i alumnat de la UIB, començant pel seu rector, Avel·lí Blasco. Aquesta situació, a la qual s'hi ha d'afegir la problemàtica dels examinadors de les proves de català, comença a recordar la convulsa situació de les universitats espanyoles entre 1968 i 1975, coincidint amb el final del franquisme. Aleshores també es produïen actes de protesta en demanda de democràcia i hi havia professors que donaven un aprovat general després de mesos de vagues. Per sobre de la seva vocació docent, la Universitat ha de ser el centre d'educació civíca que els converteixi en ciutadans de primera categoria i amb vocació de lideratge social. I com vol el Govern que reaccioni la Universitat si se li nega ser la màxima autoritat en matèria lingüística? En realitat se'ls ha forçat a emprendre una posició bel·ligerant. No tenien cap altra sortida. I això ho sabia perfectament l'Executiu. La pregunta és on condueix aquesta estratègia quan resulta objectivament impossible que el PP aconseguexi la dialectalització del català de les Balears. I si tenen aquesta batalla perduda, per què la comencen? La resposta només pot ser aconseguir que la Universitat es tanqui dins el seu àmbit docent i que perdi pes i influència socials. En cas que ho aconsegueixi, és possible que així el Govern pugui enclastrar el més qualificat col·lectiu capaç d'assumir la realitat críticament. I d'aquí a l'empobriment intel·lectual del país només hi ha una passa.